La Matagalls-Montserrat, el repte de mossèn Oliveras

La travessia que va idear el respectat excursionista compleix 50 anys; dissabte 3.000 persones intentaran recórrer 83 km

Anar a Montserrat a peu no és pas res de l’altre món, però anar-hi des del Montseny i en només un dia ja és un rècord que no sé si el jovent d’avui dia seria prou fort per batre”. Aquesta frase, escrita pel muntanyenc i capellà Jaume Oliveras al número de maig-juny del 1929 del butlletí del G.E. Joventut Catalana, va incitar un grup d’amics del Club Excursionista de Gràcia (CEG) a intentar fer en un màxim de 24 hores el mateix recorregut, de 83 quilòmetres i prop de 3.000 metres de desnivell, que va culminar per primera vegada, el 1904, el pioner. No va ser fins al 1962, i després de diverses sortides infructuoses, que ho van aconseguir. Deu anys després, el 1972, naixia formalment la travessia Matagalls-Montserrat, que durant l’edició actual, el cap de setmana vinent, celebra el seu cinquantè aniversari.

El CEG proposa als participants fer un itinerari semblant a l’ideat per Oliveras. Les limitacions imposades pels parcs naturals del Montseny i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac per preservar entorns fràgils han suposat l’eliminació d’alguns trams més tècnics i sortir des del Brull, mentre que Oliveras va partir del mateix cim del Matagalls, a 1.698 metres.

La popular Matagalls-Montserrat, que dissabte reunirà els gairebé 3.000 inscrits, vol recuperar la figura d’Oliveras (la Garriga, 1877–Barcelona, 1957), un pioner de l’excursionisme i gran pirineista. Juntament amb Antoni Arenas, va ascendir calçant espardenyes l’Aneto, el 14 de juliol del 1906, per la inèdita “via dels descalços" i, el 1910, l’Encantat Gran, entre altres pics del Pirineu. En compliment d’una promesa a causa de la mort de dos companys fulminats per un llamp a l’Aneto, el 27 de juliol del 1916, el rector es va traslladar una temporada a les missions caputxines de la Guaiana veneçolana.

La Matagalls-Montserrat és una mena d’homenatge a un personatge molt respectat, que als 72 anys va pujar per última vegada al sostre del Pirineu. La mateixa edat que té Francesc Alavedra, que tornarà a plantarse a la línia de sortida d’aquesta travessia. “La meva primera vegada va ser el 1976, llavors era una mica més llarga, ja que es començava al cim del Matagalls i es passava per enclavaments, com la canal de Santa Agnès, pels quals ara ja no es pot passar. Vaig trigar 23 hores i mitja i vaig perdre 3,5 quilos per l’esforç. Cal tenir en compte que abans no hi havia punts d’avituallament amb beguda i aliments”, comenta Alavedra, que dissabte lluirà el dorsal número 1.

Explica que ha participat en la majoria d’edicions, unes 40, i que els seus millors temps se situen entre les 21 i les 22 hores. “Amb l’experiència guanyada vaig decidir canviar d’estratègia i aturar-me a dormir: al principi descansava cinc hores, però des que vaig fer els 70, només en descanso unes tres per poder arribar en el termini permès”.

Ramon Ripoll, de 75 anys, segurament és l’únic que va participar en la primera travessa. Ha repetit un grapat de vegades, i dissabte ho tornarà a intentar. En el seu cas, no dorm, però s’imposa aturar-se 15 minuts a tots els avituallaments.

El repte proposat per Oliveras va ser acceptat el 1972 per 159 persones, de les quals 53, un 33%, van arribar a la meta de Montserrat. “Tots són guanyadors, no és una competició, el repte és acabar. Ara el nombre màxim de participants que podem admetre és de 3.000; el 2019 ho va aconseguir un 80%”, destaca Montse Freixas, vicepresidenta del CEG.

Tot i que la primera cita va ser fa mig segle, la del cap de setmana vinent serà l’edició número 43, ja que al principi s’organitzava cada dos anys i se n’ha suspès alguna convocatòria.

La moda de les curses de muntanya ha fet que cada vegada s’hi afegeixin més esportistes que fan bona part de l’itinerari corrent. El 1972, el temps mitjà invertit va ser de 21h40m, i el 2019, de 17h49m. El 2021, una edició atípica perquè es van fixar restriccions per la covid, el més ràpid va necessitar 7h58m.

Les dades que desgrana la vicepresidenta Freixas indiquen que tot i que les dones són minoria –representen un 20% del total–, proporcionalment són més les que aconsegueixen el seu objectiu en comparació amb els homes. El 2019, la van finalitzar un 84,3% de les dones, gairebé sis punts més que els participants masculins. ●

Francesc Alavedra, de 72 anys, ha participat en la majoria d’edicions i dissabte que ve tornarà a sortir