La Vanguardia (Català-1ª edició)
Presentador d’‘El foraster’ (TV3)
Quim Masferrer
Hi ha projectes que transcendeixen la pantalla i que s’acaben convertint en una experiència de vida, també per als que hi treballen. Fa la sensació que
foraster és més que un programa per a vostè...
Em sento molt estimat. L’any vinent el programa farà deu anys, i no m’hauria imaginat mai que passaria tot això. Són projectes que directament et passen per sobre, sens dubte. El foraster és un programa amb molta veritat, perquè jo no treballo amb personatges, són persones, i això et condiciona moltíssim. He anat a enterraments i a casaments de persones que han sortit al programa, he fet visites a hospitals... La meva llista d’amics ha crescut d’una manera molt bèstia aquests últims deu anys! Aquest programa no només és un projecte professional, també és un projecte personal.
Parla de veritat. És la clau de l’èxit del programa?
Segurament hi ha molts motius, però és evident que un dels motius és la veritat que hi ha darrere d’El foraster. Però és que és una veritat que la gent pot comprovar: el programa s’emet el dilluns i el cap de setmana hi ha moltíssimes persones que van a aquell poble a conèixer les mateixes persones que jo he conegut.
Quin és el seu estat emocional quan acaba de gravar un capítol del programa? Fa la sensació que es buida molt...
Nova temporada El programa celebra les deu edicions i estrena un nou cicle dilluns a Verges vivint la processó
Els relats “T’adones de com és de bonica la vida quan compartim històries”, assegura Masferrer
Sempre penso el mateix: quina sort que tinc de poder fer aquest programa! Jo soc d’un poble petit i sé que la majoria de vegades només són notícia quan hi ha alguna desgràcia. Que un poble petit sigui protagonista i sigui capaç de captivar tot un país en horari de màxima audiència és increïble. El programa de més audiència és el que vam enregistrar a Gisclareny, amb només 27 habitants!
Hi ha alguna vivència d’aquesta nova temporada que l’hagi marcat especialment?
La fórmula d’El foraster és tan senzilla com impressionant. Hem fet més de 100 programes perquè la gent sempre és diferent, i això fa que els programes siguin molt diferents. Aquesta temporada m’ha agradat molt poder retratar la processó de Verges amb la dansa de la Mort, després de dos anys sense fer-se a conseqüència de la pandèmia.
El programa ha canviat la seva manera de viatjar i el concepte que tenia de descobrir nous llocs?
Vaig tenir la sort que abans de fer el programa ja havia fet de foraster sense càmeres. És una cosa que he viscut a casa, especialment amb el meu pare. Recordo que quan era petit vam fer un viatge de vacances a Astúries, i el meu pare va veure un pastor, va parar el cotxe i es va estar molt temps parlant-hi. Ho he viscut molt! Per tant, indirectament, abans de fer el programa, és una cosa que ja feia. Després de tants programes t’adones de com de bonica que és la vida quan compartim històries. ●
La sèrie The crown mília d’Elisabet II en alguna cosa més que en un enginyós artefacte històric i polític per a la governabilitat d’un país: l’ha transmutada en el que Shakespeare anomenava “substància dels somnis”, és a dir, en un relat catalitzador d’emocions eternes per a l’ànima de la gent, cosa que és una mena d’immortalitat. Tot el que ens expliqui la sèrie The crown s’erigeix en veritat històrica de la mateixa manera en què ho és el que Suetoni relata de la vida dels cèsars. No oblido mai que el pare de la història, el grec Heròdot, és alhora el patró de la novel·la.
FICCIÓ?
La televisió és un invent britànic, obra de l’escocès John L. Baird el 1925. Durant un segle, la televisió –que va debutar amb els funerals del rei Jordi V– no s’ha perdut ni un sol acte de la monarquia britànica: televisió i monarquia són la mateixa cosa al Regne Unit, i ara ho tornem a veure.
BAIRD.
Jesús Quintero, ingressat en una residència de persones grans pel seu desemparament. Pel seu mal cap? El seu cap i la seva veu m’han regalat alguns dels moments més inspiradors i exultants de bellesa que he viscut a la ràdio i a la televisió. T’ho agraeixo molt, Jesús Quintero. – @amelanovelac