La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Estic en la plena maduresa professional”
L’etapa de Lacy després del Clínic: cirurgia a Barcelona, Madrid i Palma, i la nova generació de robots quirúrgics
No m’he jubilat. Encara tiraré endavant moltes coses”. El metge Antonio de Lacy s’ha passat l’estiu repetint aquesta frase als qui temien que el reconegut cirurgià hagués deixat el bisturí. Fa dos mesos es va acomiadar, en un concorregut acte que el va emocionar, de l’hospital Clínic de Barcelona, on ha treballat 45 anys. Ara manté les consultes i cirurgies al seu Institut Quirúrgic Lacy de l’hospital Quirónsalud de Barcelona i operarà també a les clíniques Ruber Internacional de Madrid i Rotger de Palma, totes dues també del grup Quirónsalud. En la seva professió, destaca internacionalment com un dels capdavanters de la cirurgia robòtica i la mínimament invasiva (la que aprofita orificis naturals del cos per reduir la incisió i accelerar la recuperació).
Durant anys cap de cirurgia gastrointestinal en el Clínic, Lacy va decidir deixar aquest hospital públic –“sabent que ha estat la meva vida”, es lamenta– perquè no el satisfeien les condicions laborals establertes per llei després de complir els 65 anys (horari reduït, sense càrrecs de gestió). Confessa que l’entristeix, que no es resigna a deixar d’atendre pacients de la sanitat pública, quan pensa que està en el seu millor moment. Creu que el sistema públic desaprofita l’experiència no només dels metges, també d’altres professionals.
–Estic en la plena maduresa professional, producte del que he après i viscut i en altres llocs així ho entendrien. Tinc més energia que fa cinc anys. Els últims deu anys he perdut el meu germà, la meva mare, la meva dona i, aquest agost, el meu pare. Coses com aquestes o els casos dels meus pacients crec que han millorat el meu humanisme [com a altres metges estrella, se l’ha titllat de vegades d’arrogant i tirànic], aspecte fonamental en aquesta professió i que no sempre es valora. Perquè si en una prova es detecta un carcinoma i el metge cita el pacient per a d’aquí 15 dies és que alguna cosa no funciona. I tampoc suporto els metges que ni miren el pacient, parapetats darrere de l’ordinador.
L’humanisme del metge, assegura Antonio de Lacy, no està renyit amb una medicina que cada vegada és més tecnificada. Perquè diu que cada cosa té el seu moment. Recorda que durant la pandèmia de covid s’ha recorregut molt a la telemedicina, però amb recursos dels quals ja es disposava. “Hem canviat o après alguna cosa? Tinc els meus dubtes, en moltes coses s’està tornant a allò que es feia abans. Cal aprofundir en aquest terreny i canviar conceptes”, reflexiona.
Lacy reivindica, per exemple, que s’inverteixi més en tecnologia, no només als hospitals, també als centres d’atenció primària. Ell treballa amb empreses per crear la nova generació de robots quirúrgics que, per exemple, atenguin ordres per assistents de veu; que facin servir nous materials que incorporin sensació tàctil; que constatin si un cirurgià és expert en una tècnica o necessita més ajuda, que l’entrenin o que permetin que un professional a distància pugui agafar els comandaments del robot amb què operava un altre cirurgià menys expert en aquella part de la intervenció, entre molts altres aspectes, explica.
–Es parla molt de la telecirurgia, però no vol dir que el metge estigui a milers de quilòmetres i operi el pacient un robot, aquests seran casos excepcionals, ja que els cirurgians no ho podríem acceptar. Es tracta que el robot ajudi al màxim el cirurgià i a minimitzar la intervenció. I cal anar més enllà dels robots quirúrgics. Han d’incloure més prestacions per ajudar en el diagnòstic, per organitzar l’agenda de cites i cirurgies. Ara operem i cada vegada s’envien els pacients a casa més aviat, augmentarà el seu telecontrol, el seguiment amb els robots, mitjançant sensors, de les seves constants...
Lacy està convençut que els avenços en intel·ligència artificial, entre d’altres, canviaran aquests aspectes en pocs anys. Que es podrà disposar de sistemes sanitaris més eficients. La seva aposta per la innovació en tota la seva carrera li ha valgut el premi Rei Jaume I en investigació mèdica 2022 (amb un jurat de diversos premis Nobel), que recollirà al novembre a València.
Tot i la nostàlgia després de deixar el Clínic (on continua exercint un Lacy cirurgià, un dels seus fills), el metge d’origen mallorquí dona per benvinguda la nova etapa professional que ha encetat. La sanitat privada li ha ofert totes les facilitats per operar i perquè no enyorés el Clínic. A Madrid va començar les consultes dijous. I els caps de setmana operarà a Palma, la seva ciutat natal, cosa que no feia des de fa més d’una dècada. De manera que no es reduiran les seves moltes hores al quiròfan. A més, destaca la seva passió per l’educació: “Em fa il·lusió formar nous equips”, admet.
La seva tasca educativa es manté a través de la plataforma AIS, que va ajudar a impulsar, de formació de cirurgians. “El 2014 érem 446 cirurgians a la plataforma i ara gairebé 1,4 milions arreu del món –assenyala–. La democratització de l’ensenyament quirúrgic és un factor elemental al món sanitari. A AIS, líder a escala mundial, s’hi treballa dia a dia tot aprofitant alhora per avançar en les innovacions quirúrgiques”. A la plataforma s’hi aboquen milers d’operacions; els cirurgians hi comparteixen les seves experiències. “Intentem contribuir a reduir la bretxa entre tecnologies i educació”, diu.
Avís a navegants: Lacy està entossudit a més a aprofitar els seus contactes i la seva projecció per avançar en una qüestió que l’obsessiona, potenciar el mecenatge de la sanitat com una via més per millorar-la, a part que considera que està infradotada econòmicament per les administracions –“Aquests mesos, la guerra d’Ucraïna mostra, per exemple, la fragilitat energètica dels hospitals, que veuen com s’ha disparat la factura elèctrica sense saber com fer-hi front”, indica–. El metge ja va explorar el terreny del mecenatge, no sense crítiques, des del Clínic, i no pensa rendir-se.
–Cal reescriure les regles. No es poden repetir episodis com quan l’empresari Amancio Ortega va donar diners fa uns anys per a aparells de radioteràpia i hi va haver polítics que el van criticar. El que han de fer els polítics és actualitzar i millorar la llei de mecenatge. A Espanya el mecenatge és reduït, hi ha persones que donarien diners per a avenços sanitaris si es milloressin, per exemple, les condicions fiscals. ●
“No m’he jubilat, encara tiraré endavant moltes coses”, diu després de deixar l’hospital públic
Avís per a navegants: el cirurgià està entossudit a potenciar el mecenatge de la sanitat a Espanya