Torrevella s’allunya del mite de l’‘Un, dos, tres...’

“Us veuran 22 milions de persones”. Amb aquest argument incontestable Chicho Ibáñez Serrador va convèncer els joves components d’un trio còmic català desconegut perquè participessin en el programa estrella de llavors a TVE, l’única televisió que a començaments dels vuitanta entrava a les llars espanyoles. L’endemà del debut, els tres components del Tricicle signaven autògrafs a l’aeroport.

Avui no hi hauria diners per pagar una campanya de màrqueting amb un abast semblant. “És cert”, admet Víctor Costa, director d’Urbanisme de l’Ajuntament de Torrevella. Perquè el concurs Un, dos, tres... va regalar apartaments de moltes altres localitats, però l’aposta ferma de la immobiliària Masa va convertir el nom de la localitat alacantina en el si

Refugi

nònim d’un somni: les vacances a la costa mediterrània.

“Per saber la importància que el programa va tenir en el desenvolupament de Torrevella, ens hem de remuntar als cinquanta i a la situació econòmica precària de la gent, ja que el sòl d’aquesta localitat gairebé no té possibilitats d’explotació agrícola”, explica Pablo Serna, oriolà de naixement i director general del grup immobiliari TM, un dels més actius de la Comunitat Valenciana.

Serna assenyala que “el nucli urbà amb prou feines ha tingut modificacions, però sí que es van fer actuacions molt rellevants amb un gran impacte turístic, com ara la creació del passeig marítim i la construcció de dos clubs nàutics”.

“Al meu pare aquesta casa li va donar la vida”, diu Marisol Ortega. La seva família va pagar 1.250.000 pessetes, “amb diners en mà, com gairebé tothom llavors”. Al barri de La Torreta el programa va repartir alguns d’aquells bungalous, però ja no queda cap propietari dels que van participar en el concurs. El pare de la Marisol vivia a Madrid, a la plaça Castilla, pendent de tenir a prop una màquina d’oxigen. Va ser el consell mèdic el que el va embarcar a l’aventura –no els sobraven pas els diners– de comprar una porció (tot just 50 metres) del paradís. “Això va ser per a ell, aquí estava a la glòria, 17 anys sense veure una màquina d’oxigen”, afegeix la filla.

Ningú nega a Torrevella l’efecte impulsor d’aquella campanya publicitària innovadora, però un no triga gaire a percebre que els nadius estan una mica farts d’aquesta associació automàtica. “En aquest barri van regalar dos o tres apartaments”, explica la Marisol, “i cada cert temps ve alguna televisió a veure com està de malament tot”. La decadència és evident. “Però també hi ha apartaments en altres zones de Torrevella que estan molt bé”,

Bungalous