La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mala consciència i relativisme
en l’hedonisme. Qui centra els seus objectius a gaudir, a no tenir lligaments en l’amor ni en la feina ni a tenir fills, com l’inquietarà el que els passi als qui no són familiars ni pròxims?
Egoisme i hedonisme han existit sempre, els portem a dins. Des del primer home hi va haver el pecat i no va trigar l’explotació d’uns per d’altres. Una simple mostra entre infinites possibles és la denúncia del profeta Amós vuit segles abans de Crist: “Sentiu això els que espremeu el pobre, desposseïu els miserables.... Disminuïu la mesura, augmenteu el preu, utilitzeu balances amb trampa, compreu per diners el pobre...”. Seria aplicable avui.
No hi ha res de nou sota el sol, però els efectes negatius d’aquest individualisme es disparen en el nostre temps pel factor multiplicador derivat d’una societat relativista que deixa de banda el sentit de la veritat. En un altre temps, sovint s’obrava malament, però es tenia clar què era bo i què era dolent. Avui no.
La societat està atacada per un virus que nega la veritat. És conseqüència de prioritzar el sentiment i haver donat a la llibertat caràcter d’absolut, molt apartat d’aquestes paraules de Crist: “La veritat us farà lliures”. Només és lliure aquell els criteris del qual coincideixen amb la realitat.
Les conseqüències són dramàtiques en l’ordre social, ja
Si la veritat no és la prioritat en el pensament i en els actes, es perd el sentit humà
que quan la veritat no és la prioritat en el pensament i en els actes de les persones, es perd el veritable sentit humà i, llavors, “tot val”.
Davant aquest individualisme, afortunadament, no tots es dobleguen. No falten persones generoses que intenten pal·liar els mals, atendre els necessitats i conscienciar dels problemes d’aquests a qui poden resoldre’ls. Hi ha molta grandesa en aquestes persones perquè van més enllà de si mateixes.
La persona de vida virtuosa és capaç de suportar amb resignació, o fins i tot amb acceptació i alegria, les calamitats pròpies i, en canvi, es regira i lluita per eliminar les alienes. Aguanta sense lamentar-se les dificultats personals, però no es queda plegada de braços quan agredeixen el seu proïsme, i de manera especial si és entre els més desvalguts.
Molts cristians lluiten contra el relativisme defensant la veritat sense deixar de ser solidaris amb els necessitats. De vegades s’ha volgut presentar gairebé com enfrontats els catòlics que defensen la doctrina i els que practiquen tasca social. És obvi que es pot posar més èmfasi o dedicació en un aspecte o un altre, perquè ningú no pot incloure-ho tot, però són dues cares d’una mateixa moneda, inseparables.
Si els que fan obres socials no mantenen els principis doctrinals i l’oració, al final deixen de fer-les, o, en tot cas, actuen centrats en si mateixos, no en Déu. I no passaria d’una pantomima si els qui defensen la veritat no fessin accions a favor dels altres. Una síntesi de totes dues la donava la mare Teresa de Calcuta. La immensa dedicació als pobres d’ella i les seves monges anava precedida cada dia de diverses hores d’oració. ●