2022-2023 Un ‘big bang’ de la cultura barcelonina? El dilema del curs: limitar-se a resistir la crisi o crear insospitats espais de col·laboració

Que les ciutats són organismes complexos formats per cossos que interactuen –o no– entre si és una constant que s’accentua a l’era d’internet: les bombolles digitals en què es refugia molta gent, reforçades per l’algoritme separador, multipliquen les ciutats dins de la ciutat, les barcelones dins aquesta Barcelona inaprehensible.

Per això, si es pretén opinar sobre els reptes de la cultura de la rentrée, cal situar inevitablement el focus sobre escenaris cada vegada més nombrosos i dispersos. Com valorar l’estat de salut i les expectatives de vida d’un sector que està tan atomitzat? La suma de les barcelones pot ser considerada una ciutat?

La pregunta permet respostes evasives. Tret que l’atenció es dirigeixi, precisament, cap als moviments que contradiuen aquesta tendència al feudalisme cultural i que d’un temps ençà, sortosament, comencen a proliferar a Barcelona. El més notable seria el que connecta l’art amb la ciència i la tecnologia, que crea un espai d’intersecció en què la capital catalana pot construir noves capacitats.

Un dubte amb què comença el nou curs és què tindrà més pes en el balanç final: l’efecte positiu d’aquesta multiplicació de moviments que connecten àmbits de la cultura dispars o la possibilitat que la crisi energètica i les seves derivades propiciïn una recessió que acabi tornant a posar a prova la capacitat de resistència d’aquest sector tan precari.

De moment, avui, 11 de setembre, la situació és incerta i depèn dels barris. Segons diverses fonts consultades, les ven

FG HIJKLM NOG PQROS TO GO UVKVW GXOYKZOYLQ [I \]I ^]I_LYOG `SVK]ISJ [XOaZIJK ORbc KVSROSd O JIS IG eZRK [I SIZRLQ [I GO YV_ZRLKOK [XOSKW KIYRVGVfLO L YLgRYLOh

des anticipades, sense que siguin les esperades, en general es mantenen en nivells acceptables. El que cal veure és si els consumidors de cultura acabaran comprant o no la seva entrada els dies previs a l’espectacle, i si les llibreries, que ara viuen un moment delicat, aixecaran el vol.

Les situacions de crisi tendeixen a afavorir les connexions entre sectors que, en altres circumstàncies, romandrien aïllats. Es va veure durant la pandèmia o amb la unió de forces per pressionar el Govern i aconseguir un pressupost cultural digne. En aquest cas, caldria parlar d’una cooperació forçosa, com també ho són les coproduccions d’espectacles pensades per esquivar la rigidesa d’alguns convenis.

Però hi ha un altre tipus de cooperació, la creativa, que no només suma potencials, sinó

l’efecte