Un arxiu amb fotos de carnet

De l’autoescola a l’Europol. Si prospera una regulació de seguretat que ara és a les cuines de Brussel·les, qualsevol que es tregui el carnet de conduir veurà com la seva imatge passa a engrossir un megaarxiu policial d’imatges a què tindran accés totes les policies del continent.

La idea sorgeix del nou Prüm II, el Reglament sobre l’intercanvi automatitzat de dades per a la cooperació policial, amb què la Comissió Europea vol connectar en xarxa la informació biomètrica de les bases de dades policials de tot Europa i fer que es puguin creuar en dècimes de segon mitjançant reconeixement facial. L’argument, òbviament, és el de millorar la seguretat, la lluita contra el terrorisme i bla bla, segons va defensar dijous la Comissió Europea, davant l’enrenou causat entre entitats que defensen els drets civils.

En principi, els països que tinguin bases de dades biomètriques les cediran a la resta, i un router central, que controlarà l’organisme policial paneuropeu, serà el responsable del rastreig de sospitosos. Existeixen aquestes bases? Una d’aquestes entitats, la European Digital Rights (EDRi), ha revelat, després d’analitzar la documentació de Prüm II, que Hongria té ni més ni menys que 30 milions de fotos (curiosament, té 9,7 milions d’habitants); Itàlia en guarda 17 milions; França, 6, i Alemanya, 5,5; no tots els signants dels convenis de Prün admeten tenir aquesta mena d’arxiu.

En realitat –i potser això explica la xifra hongaresa– la base de dades inclou també no europeus, perquè les bases de dades de l’Europol guarden milers d’imatges, empremtes dactilars i dades d’ADN –proporcionades per l’FBI americà–, de la gent que té l’ocurrència d’abandonar el seu país quan esclata una guerra, per exemple a l’Iraq o l’Afganistan. “S’està creant la infraestructura de vigilància biomètrica més extensa que

Amb 9,7 milions d’habitants, Hongria té un arxiu policial amb 30 milions de fotos de persones

crec que no haurem vist mai al món”, ha dit aquesta setmana Ella Jakubowska, assessora de l’EDRi.

L’entitat ha revelat que el reconeixement facial continua provocant massa falsos positius per confiarli la seguretat. En concret, els mateixos experts que estan treballant en la idea admeten que una mateixa cara pot ser confosa amb entre 10 i 100 de diferents. Per això, la idea de Prüm II és que el refinament final el faci... un policia.

Els tractats de Prüm es van firmar el 2005 en una petita ciutat d’Alemanya amb aquest mateix nom, i d’aquí deriven ara els acords Prüm II. Però Prüm també és la ciutat on, 1.213 anys abans, el 792, va ser exiliat Pipí el Geperut, el primer fill de Carlemany. No se sap amb certesa si l’emperador el va enviar allà pel seu defecte físic o perquè aquest possible hereu va poder ser fruit de la seva relació prematrimonial amb la noble germànica Himiltrude. La qüestió és que Carlemany no el va voler reconèixer mai. Ni de manera facial ni dinàsticament.