La Vanguardia (Català-1ª edició)
De la casa barata al pis de qualitat
Marta Peris i José Toral han rebut aquests últims mesos una quinzena de premis pels seus 85 habitatges socials a Cornellà de Llobregat, des del d’arquitectura del Cscae fins al que suposa ser un dels cinc finalistes del premi Mies van der Rohe. I hi havia motius de sobres: aquest projecte, construït amb fusta i amb un pressupost ajustat, combina la preocupació mediambiental amb l’elegància de línies i la generositat d’espais, que contrasten, i molt, amb un entorn arquitectònic degradat.
L’obra de Cornellà es va construir paral·lelament (tot i que el projecte era una mica posterior) a una altra d’inclosa en el pla de renovació integral de l’àrea de cases barates del Bon Pastor, a Barcelona. Aquesta última obra és un bloc de 80 metres de façana i està integrada per 54 habitatges. Les cases barates, unifamiliars, aparellades i construïdes el 1929, propiciaven, atesa la poca superfície (al voltant de 40 metres quadrats), l’apropiació del carrer com un espai domèstic més, i també de relació veïnal; un espai airejat per la proximitat del tram final del riu Besòs, que fa de corredor per a les brises marines.
Aquests dos factors -espai exterior i ventilació natural- són determinants a l’obra de Peris i Toral a Bon Pastor, acabada de construir fa un any i pendent d’ocupar. A les dues façanes de l’edifici, els habitatges disposen d’espais exteriors, i el maó de formigó que els protegeix s’ha col·locat a tall de gelosia, amb un criteri compositiu encertat que permet agrupar obertures i evitar un ritme de finestres bigarrat, cosa que, al seu torn, provoca un canvi aparent d’escala.
L’aprofitament de la ventilació natural també es reflecteix a la planta, de distribució inusual, amb un bany central, que afavoreix el lliure trànsit de corrents i una varietat de circulacions, així com la folgança espacial. I té la seva expressió, fins i tot, a la planta de l’aparcament, amb una il·luminació natural.
Un bloc de formigó i maó suposa un pas endarrere, ara que la construcció amb fusta s’ha convertit gairebé en un imperatiu mediambiental? “La sostenibilitat, a més d’una qüestió de materials, és una qüestió d’actitud, que es tradueix en l’afany de reduir, reutilitzar i reciclar, sobretot de reduir”, respon Toral. Com a exemple del que s’ha dit, podríem esmentar els balcons metàl·lics a Bon Pastor, que, a més de complir amb la funció que els caracteritzen, contribueixen a consolidar la gelosia alhora que sostenen la persiana.
El pla de renovació integral de les cases barates de Bon Pastor ja fa decennis que està en marxa, i ha fet molts blocs. Però aquest de Peris i Toral destaca, tant per l’ambició renovadora del projecte com per l’essencialitat i la netedat –marca de la casa– amb què està rematat. ●