La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cop d’Alcaraz La jove estrella aspira avui al seu primer Grand Slam i a ser el número u del món
“Sempre somiava arribar a ser el número u”, confessava Carlos Alcaraz. El seu anhel infantil es pot fer realitat aquest diumenge. Als 19 anys, només li falta una passa per convertirse en el líder del rànquing mundial més jove de la història, superant el rècord de Lleyton Hewitt, que en tenia 20 quan ho va aconseguir.
“Ho veig a prop, però alhora també ho veig molt lluny”, reconeixia la jove estrella. La passa que li falta no és pas curta: ha de guanyar el seu primer Grand Slam a un altre jugador que està en les mateixes condicions, Casper Ruud. La final comença avui a les deu de la nit, hora espanyola.
El tennista noruec, que va començar el US Open al lloc número 7 de la classificació, havia d’arribar a la final per optar al primer lloc. Si Alcaraz no hi arribava, Ruud se n’aniria a dormir al cim del tennis. “El més just seria que els dos arribéssim a la final i que qui la guanyi es converteixi en número u”, havia dit l’escandinau. Com que va disputar la primera semifinal, contra Karen Khachanov, havia d’esperar a veure si Frances Tiafoe guanyaria o no Carlitos. I no ho va aconseguir. Al seu tercer partit maratonià a cinc sets consecutiu, el murcià vencia nord-americà passada la mitjanit novaiorquesa. El resultat: 6-7, 6-3, 6-1, 6-7 i 6-3.
Amb el públic local injectant-li adrenalina quan més ho necessitava, Tiafoe va arrabassar dues mànegues a Alcaraz, la primera i la quarta, on va superar un punt de partit al joc decisiu (havia disputat vuit tiebreaks a zero al torneig, un rècord al US Open), però no va aconseguir guanyar el set decisiu. El de Washington no s’ho acabava de creure. “No he jugat mai amb algú que es mogui tan bé com ell”, admetia admirat. “És increïble com és capaç d’allargar els punts”.
El fenomen d’El Palmar està molt satisfet amb la seva actuació als partits tan exigents. “És important creure en tu mateix i estar fresc físicament. Als moments clau, trec la meva millor versió, i crec que és per això he guanyat vuit dels nou cinquens sets que he jugat durant la meva carrera. No m’amoïna gens que em pesin aquests cinquens sets a la final. Avui s’ha demostrat que, després dels partits contra Cilic i Sinner, al cinquè set estic preparat per poder fer un bon tennis malgrat les hores a la pista i el fet de descansar malament per haver acabat tan tard”.
Una vegada més, el seu esperit de lluita, fent punts impossibles, d’aquests que desanimen fins i tot el més optimista, va brillar a la semifinal. “No dono mai una bola per perduda, per això miro de lluitar cada punt, fins que ja el tingui perdut. De vegades aquests punts m’ajuden a motivar-me, a somriure, a gaudir del moment. De vegades cal fer una mica de màgia”.
El mag tornarà a la pista aquest diumenge a fer el truc final. “No em fa por aquest moment”, deia Alcaraz. “M’he preparat mentalment i físicament per a això, per estar lluitant per coses grans”.
El pot ajudar a no tenir por el fet que el seu rival no l’hagi pogut guanyar mai. Alcaraz té un marcador particular de dues victòries a zero contra el noruec. “Ja el vaig guanyar a Miami”, va recordar.
“Crec que soc capaç de tornar-lo a guanyar. Ell ja ha jugat una final de Grand Slam i sap què és viure aquesta experiència, que per mi és una cosa nova. Però per mi també han estat noves moltes coses i, al final, les he afrontat bé. Miraré d’agafar-m’ho com un partit més, però sé que no serà pas fàcil, i miraré de fer el meu millor joc”. ●
Guanyar punts difícils m’ajuda a somriure; de vegades cal fer una mica de màgia” Carlos Alcaraz
No he jugat mai amb ningú que es mogui tan bé, és increïble com allarga els punts” Frances Tiafoe