La Vanguardia (Català-1ª edició)
Entremès abans de visitar la cova del fantasma
Xavi va reclamar a Cadis la seva força de reservistes, tan àmplia i poderosa, que li permet alinear tres equips de garanties, tot i que no tots amb la mateixa fiabilitat. Amb el cap al desafiament que li espera a l’equip a Munic, va concedir oportunitats a diferents jugadors amb pocs minuts als primers metres de la temporada, no pas uns jugadors qualsevols –Piqué va disputar el seu primer partit com a titular amb Ferran Torres, Bellerín i Memphis Depay–, però cada vegada menys rellevants. El partit va deixar clares unes quantes coses, com ara l’alineació del Barça a Munic. Els reservistes no van convèncer.
Ha girat tant la roda del Barça que donava per feta la victòria a Cadis, efecte previ que es va confirmar amb una golejada en un matx marcat per un esdeveniment extrafutbolístic. L’infart d’un espectador va aturar el joc, segons els protocols que es van començar a aplicar fa uns mesos a la Premier League i validats ara a la Lliga espanyola. La revisió de l’eficàcia de les mesures que es van prendre a Cadis oferirà dades importants del procediment i de les possibilitats de millorar-lo, si ho evidenciés l’anàlisi.
Durant els 56 minuts que es va aturar el joc, la sensació d’abatiment es va apoderar dels espectadors i els futbolistes. A l’impacte de l’incident i de l’espera tensa, s’hi ha d’afegir la superioritat incontestable del Barça al marcador. Guanyava 0-2, sense cap preocupació a l’horitzó i amb algunes de les seves estrelles a la gespa. Lewandowski, Pedri i Dembélé, que seran titulars a Munic, van entrar al segon temps i van explicar per què són essencials al Barça.
El desplegament del Barça
El que s’acosta a Munic és una data marcada en l’univers Barça
és tan impactant que es pot permetre tot un seguit de variacions i deixar fora dels partits gent de primera fila. Koundé, Jordi Alba, Christensen i Kessié van acompanyar l’equip a Cadis, però Xavi els va concedir vacances.
No van jugar ni un minut. Res a veure amb l’escassetat de personal l’any passat, que uns quants joves, ara desapareguts, van defensar amb honor el pavelló del club. Noms com Jutglà i Abde mereixen el reconeixement que difícilment trobaran.
El futbol va a una velocitat vertiginosa, i l’afició s’ho passa bé amb la col·lecció de figures que ha aplegat el Barça, sense mirar enrere. Lewandowski personifica el gir copernicà de l’equip. Ressalta més que ningú en cada partit. També a Cadis, on va marcar un gol, i al tercer va oferir una lliçó magistral d’astúcia, potència, qualitat a la conducció i ús del cos com a eina de dissuasió. L’abnegat Zaldúa es va estavellar contra la paret ambulant que li impedia acostarse a la pilota.
Per si de cas, el polonès va tornar a proclamar el seu lideratge amable. Va donar la pilota a Ansu Fati perquè la deixés a la xarxa. Ara mateix, aquest gol el necessita molt més Ansu que Lewandowski, que ha establert un estàndard exemplar al seu voltant. O es juga amb el seu nivell d’implicació o se’ls veurà el llautó als que no segueixin l’exemple. Ningú més s’ha adherit a la nova causa que Dembélé. Els seus cinc anys anteriors són un malson respecte als serveis sensacionals que presta a l’equip aquesta temporada.
Quan van entrar els indiscutibles, es van acabar els dubtes, amb prou feines resolts pel gol de Frenkie de Jong al segon temps. Abans, el partit s’assemblava als quatre últims enfrontaments Cadiz-Barça i viceversa: dues victòries de l’equip gadità i dos empats. Aquesta vegada, no. Al segon temps, el Barça va obrir gas i es va imposar sense problemes, abans i després del trist esdeveniment que va paralitzar un partitentremès. El que s’acosta a Munic és una data transcendental, marcada en l’univers Barça. No és pas el Bayern, sinó el que representa: el terrible fantasma que presideix els pitjors malsons del barcelonisme.
Lewandowski, Pedri i Dembélé avui dia són essencials per a Xavi