La Vanguardia (Català-1ª edició)
Abonats al patiment
Dos errors defensius greus condicionen excessivament l’Espanyol, que va merèixer més i va estar a prop de l’empat després d’anar perdent 0-3
L’Espanyol viu instal·lat a la gesta, tot i que de vegades no l’aconsegueixi, com va ser el cas. Tot i això, no sembla que hi hagi cap muntanya impossible d’escalar per a aquest equip, que no dona mai per perdut un partit per més costa amunt que es faci. Diego Martínez ha inculcat una passió a tot el que fan els seus jugadors que és contagiosa. I, encara que la tarda comenci malament i es compliqui molt amb un 0-3 abans del descans, igual que contra el Sevilla, ningú no abaixa els braços. Però el futbol no només viu de passió, sinó també de gols. I d’això va escàs l’equip perico, condicionat en excés per l’absència, ja definitiva, de De Tomás, que negocia aquests dies la sortida al Rayo Vallecano. Per això, i pels errors defensius grollers, l’Espanyol va perdre contra un Sevilla en què Lopetegui arribava qüestionat i amb baixes en defensa.
Ningú no pot negar que aquest Espanyol és competitiu. Malgrat tot i de tots. Encara que al primer minut del partit Cabrera surti de la seva zona per evitar un servei de banda i això el faci arribar tard a la cobertura d’Erik Lamela. Encara que el Sevilla marqui el segon després d’un rebot afortunat en un córner. També encara que Cabrera, en el seu partit 100, cometi el seu segon error greu del dia i regali un gol a Carmona. És igual que se sentin xiulets, que l’afició reclami la dimissió de la directiva amb 0-3 abans del descans. L’equip de Martínez no perd mai la fe. Per això va ser capaç de centrar-se en el partit amb gols de Joselu i Braithwaite i estar molt a prop de l’empat.
El començament va condicionar qualsevol plantejament possible. No s’havia complert el primer minut de partit i Lamela aprofitava un error de Cabrera per marcar. Revés molt dur, però els de Martínez, que va repetir l’onze de San Mamés, van acceptar el repte i van aplicar una pressió alta i molta intensitat. Van ser 25 minuts d’assetjament perico en què el Sevilla semblava que demanava l’hora.
Però van resistir els de Lopetegui, i Carmona va fer el segon gol després d’un rebot en un córner afortunat.
Aquest nou gol el va acusar més l’Espanyol. Les filigranes d’Isco i les aparicions per dins de Lamela i Oliver els van adormir, i només van despertar just abans del descans amb un tir de Joselu al pal. Però no va arribar el gol perico, i sí que va arribar el tercer del Sevilla, per obra i gràcia de Cabrera. De manera incomprensible, el central va deixar de lluitar una pilota dins de la seva àrea i Carmona va tornar a marcar sense oposició. Greu error de l’uruguaià, que no té el seu millor moment de forma. Aquí van començar els xiulets
Amb el tercer gol del Sevilla, una part de la grada va xiular l’equip i va demanar la dimissió de la directiva
de la grada contra la directiva. Però van durar molt poc, ja que abans del descans Joselu va transformar un penal per mans d’Acuña dins de l’àrea.
Hi havia esperança per a l’Espanyol, que al segon temps va redoblar la seva ofensiva. Va aconseguir retallar distàncies gràcies a Braithwaite, una altra vegada golejador. El danès ha trobat el seu lloc a Cornellà. Ha encaixat com l’anell al dit en un equip necessitat d’ídols. El seu gol va tornar a encendre a la grada, que ja no pararia d’animar el seu equip. L’expulsió de Lamela per doble groga cinc minuts abans del final va ser una nova metxa. Joselu va tenir l’empat en una rematada de cap. Com Cabrera, que necessitava rescabalar-se. Però no va arribar el gol.
Tres punts més que se’n van. Però aquest Espanyol no ha deixat de creure. Diego Martínez treballa perquè els seus es creguin millors del que són, perquè competeixin de tu a tu contra qualsevol, encara que quan miri cap a la banqueta només hi trobi un grapat de bons planters. ●