La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanyaesresisteixacaducar
L’equip de Scariolo tomba Lituània en la pròrroga i es fica a quarts de final de l’Eurobàsquet guiat per Lorenzo Brown i Willy Hernangómez
La història d’amor d’Espanya amb l’Eurobàsquet continua viva. Molt viva. L’equip de Scariolo, pel qual tot just un petit grup d’arriscats donaven un duro abans de l’inici del torneig, es va classificar per a quarts de final després d’un partit apassionant contra Lituània, una de les grans favorites, que es va decidir a la pròrroga.
En plena transició de la millor generació de la seva història cap al desconegut, Espanya s’agafa a la vida i es resisteix a caducar. Fa 25 anys que lluita per les medalles continentals i aquest any no vol ser menys. Són deu edicions del torneig, i en nou s’ha penjat una medalla. Una proesa que vol engrandir el tendre i inexpert combinat de Scariolo. De moment, gairebé contra tot pronòstic –no cal enganyar-se–, ja és a quarts de final, on el guanyador del Croàcia-Finlàndia es creuarà en el seu camí.
La gesta firmada contra Lituània, un qualificatiu gens exagerat, es recordarà per l’exhibició de Lorenzo Brown (28 punts), que va segellar definitivament el seu passaport espanyol, i el poder a la pintura de
Willy Hernangómez (21 punts), però si algú mereix un monument és Sergio Scariolo, un veritable mag de la pissarra. Tampoc no hauria de passar inadvertida l’aportació inestimable d’Usman Garuba, que no va necessitar lluir gaire en l’estadística per amargar la nit berlinesa als lituans ajudant en cada rebot i donant segones oportunitats fonamentals als seus companys. Rudy, un altre que sembla que no caduca mai, n’hi va agrair una després de transformar-la en un triple.
Al Berlín Arena Espanya es va negar a abdicar i va creure sempre en les seves possibilitats, va capgirar el partit i es va sobreposar a un final cruel: el cop de dits de Brazdeikis sobre la botzina va enviar el partit a la pròrroga. Però en lloc de suposar un cop, aquest empat es va convertir en un estímul per als sempre combatius jugadors espanyols. Un dos més un de Lorenzo Brown va culminar un parcial de 5-0 tot just començar els cinc últims minuts, que va afermar un avantatge que ja va ser espanyola fins al final. Una antiesportiva a Brazdeikis, que d’heroi va passar a brivall, quan Lituània jugava per empatar i forçar un nou temps extra va acabar de tancar el triomf espanyol, que es va rubricar amb un 102-94: la seva màxima diferència de la vetllada.
I això que Lituània havia fregat amb la punta dels dits els quarts de final quan un triple de Kuzminskas, que va cobrir el buit d’un desencertat Valanciunas, pujava el 47-58 al marcador (minut 25). Però Espanya no va abaixar els braços i amb un esforç col·lectiu encomiable va anar reduint diferències fins a situar-se per sobre en els dos últims minuts. Llavors els nervis van entrar en acció i el joc es va allargar. El partit tenia color espanyol, però el cop de dits de Brazdeikis va posar encara més emoció. Però Espanya no caduca. ●