Evenepoel ja es vesteix per a la desfilada final

Les últimes empentes d’Enric Mas no van donar resultats a Navacerrada; el belga acaricia la seva primera Vuelta

Quan falten 40 km pel final, Enric Mas (27) ho prova per última vegada.

Ho prova ascendint la Morcuera, penúltim cim del dia: Mas s’aixeca, mou l’arbre i es planteja la idea d’accelerar i connectar amb el grup que el precedeix, on hi ha Alejandro Valverde, el seu company de files.

Potser entre els dos... Realment, el moviment és tebi, tímid, i Evenepoel (22) li respon sense gairebé despentinar-se. El belga ni tan sols s’aixeca del seient. Ni s’altera ni busca en un costat i a l’altre: ja no li queden delfins del Quick Step, però tampoc no els necessita. Evenepoel ja en té prou amb el seu talent i ofici, també amb el coixí que el separa de Mas, amb un marge ampli de 2m 07s.

Mas mira cap enrere, adverteix que el belga fa l’afilador i es rendeix. Aquesta Vuelta accidentada (hi ha hagut caigudes de Roglic, Ayuso, Carlos Rodríguez i, fins i tot, del mateix Evenepoel) no serà pas seva, sinó del belga.

Així doncs, el mallorquí desaccelera, torna a l’arena i la vintena de l’escamot –mantenen un avantatge superior a 1m 30s– entenen que poden arribar a la meta.

Falta la pujada a Cotos? Doncs res, som-hi.

Entre l’escamot n’hi ha tres de revoltosos. Són Meintjes, Carapaz i Higuita, i els tres es mouen i ataquen Cotos amb marge, i després Carapaz i Higuita deixen anar Meintjes, i llavors Carapaz, campió olímpic a Tòquio 2020, maglia rosa del Giro 2019, caçador d’etapes, deixa Higuita: oportunista i savi, se’n va a buscar la seva tercera etapa i desempata amb Evenepoel, Bennett, Vine i Pedersen, amb dues per a cadascun.

Llançat Carapaz, ànima voluntariosa volant els últims cinc quilòmetres de fals pla cap a Navacerrada, els favorits es conformen amb el que hi ha.

Mas ja no té recursos, Ayuso i Supermán López lluiten pel tercer lloc (serà d’Ayuso, tots arriben junts; amb 19 anys i 359 dies, és el podi més jove de la Vuelta des del 1904; el rècord era d’Henri Cornet, que era quatre dies més gran) i Evenepoel plora quan arriba a la meta, ja que se’n van les seves penúries i, especialment, l’accident del 2020, quan es va trencar la pelvis i va estar mig any sense pedalar. Avui, direcció a Madrid, li toca desfilar de vermell. ●

OSCAR DEL POZO CANAS / AFP Remco Evenepoel plorant d’emoció a la meta de Navacerrada