La UE crida a evitar l’espiral inflacionista i centrar els ajuts en els més necessitats

Brussel·les planteja que els objectius de reducció de deute s’ajustin a cada país

Hores després que el Banc Central Europeu aprovés l’augment de tipus més gran de la seva història, 0,75 punts, per provar de rebaixar la inflació, la seva presidenta, Christine Lagarde, va advertir clarament les capitals europees que “la política monetària i l’econòmica han d’anar de bracet i no contradir-se”, tal com va dir durant l’Ecofin informal celebrat durant dos dies a Praga.

Els ministres d’Economia europeus han copsat el consell de Lagarde i s’han compromès a buscar un equilibri entre la necessitat de combatre la inflació i, alhora, estimular el creixement econòmic i ajudar les llars i empreses afectades per l’augment de preus provocat per la carestia de l’energia. “Estem compromesos a evitar una espiral inflacionista”, va dir divendres el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, després del primer debat amb els ministres. “Les intervencions polítiques han de centrar-se en transferències d’ingressos que siguin de natura excepcional, temporal i, fins on sigui possible, selectives”.

“Per desgràcia, hem de mantenir uns nervis d’acer” per no malgastar diners públics i centrar l’ajuda en els més necessitats, va subscriure el ministre alemany de Finances, el liberal Christian Lindner. Les institucions comunitàries aconsellen als Governs que expliquin bé a la ciutadania que la causa última de la crisi és la “guerra immoral de Putin contra Ucraïna”.

Fins a finals d’agost, els països de la UE han mobilitzat l’equivalent a un 9% del PIB comunitari per combatre la crisi, segons la Comissió Europea. La xifra està augmentant perquè pràcticament cada dia els governs aproven alguna mesura per ajudar els consumidors o empreses. Brussel·les recorda que els estats han de mantenir una política fiscal prudent.

“La política econòmica ha de ser coherent amb la feina del BCE per reduir la inflació”, va recalcar ahir a Praga Valdis Dombrovskis, vicepresident de la Comissió Europea, i va insistir en la idea que les mesures de suport que s’aprovin han de ser tan selectives com sigui possible per ajudar els consumidors a superar les dificultats, sense alimentar la inflació i sense causar més estrès a la seva situació financera, delicada en alguns casos com a conseqüència de la pandèmia.

A finals d’octubre, Dombrovskis farà pública la proposta de la Comissió per canviar les regles fiscals de la UE. En vista de l’experiència passada amb les normes sobre deute públic – teòricament ha d’estar per sota d’un 60% del PIB, un llindar que pocs respecten– i de la magnitud de les diferències entre països, Brussel·les plantejarà oferir opcions de reducció diferents per a cada país.

“Es donarà més marge als estats membres, però a partir de les mateixes normes”, va dir Dombrovskis, que va admetre que no hi pot haver “solucions úniques”. Tot i que el deute públic mitjà de la UE és d’un 95%, darrere d’aquest percentatge hi ha enormes diferències: a Grècia és d’un 189%; a Itàlia, d’un 152%, i a Espanya, d’un 117%, igual que a França, mentre que a Letònia i Lituània és d’un 40%, i a Estònia no arriba a un 18%.

“Serà necessari fer ajustos fiscals, reformes i inversions. Aquests elements han de combinar-se per aconseguir una reducció realista, gradual i sostinguda del deute públic”, va afirmar Dombrovskis al final de l’Ecofin informal celebrat a Praga. Els ministres d’Economia reclamen realisme. “Tots estem d’acord que les regles han de ser clares i aplicables. Això significa que han de ser realistes”, va resumir el ministre txec d’Economia, Zbynek Stanjura, en nom de la presidència rotatòria del Consell. A canvi de la flexibilitat per fixar objectius, Brussel·les vol endurir les conseqüències de no complir amb les regles fiscals. ●

L’Ecofin demana a la Comissió Europea que les noves regles fiscals siguin “clares, aplicables i realistes”

MARTIN DIVISEK / EFE El vicepresident de la CE, a l’esquerra, durant l’Ecofin