Harvardejant

dar quins professors van aconseguir que us entusiasméssiu pot ser un bon exercici per a qui llegeixi això.

L’entusiasme us pot portar a acceptar riscos, aplicar idees innovadores, treballar dur i ser ben rebut per altres persones. Algú pensarà que també us pot portar a l’autoengany, us pot fer creure que hi ha una oportunitat on no hi és o que sou capaç de fer alguna cosa que o no sabeu o no podeu fer. Recordo l’entusiasme del professor Howard Stevenson quan va fer a Harvard el primer curs d’iniciativa emprenedora. Explicava amb entusiasme el que ens recomanava fer. Per mi va tenir un impacte increïble. Sens dubte haurà estimulat milers d’alumnes a reflexionar sobre la idea d’emprendre i segur que molts ho hauran fet.

Durant els seus bons temps al capdavant de Nissan i Renault, Carlos Ghosn mostrava un gran entusiasme que, a més, es transformava en un gran creixement internacional. Va ser una llàstima que aquest entusiasme li provoqués en algun moment un cert autoengany. Però això ens serveix per recordar alguna cosa: “la confidencialitat no existeix” (sento escriure això una vegada més). Recordo l’entusiasme, molt discret, de Bill Gates, amb qui vam coincidir en un consell. També va ser notable el discret entusiasme de Paul Polman desenvolupant Unilever internacionalment, que incloïa llocs difícils com l’Àfrica. L’entusiasme discretíssim de l’empresari xinès Xu Han, que va treure Mindray a la Borsa de Nova York. El gran entusiasme de Rafael del Pino amb el seu excel·lent desenvolupament de Ferrovial. L’entusiasme ajuda i empeny cap a la bona direcció, però cal saber coordinar-lo amb el sentit comú, amb

L’entusiasme empeny cap a la bona direcció, però cal portar-lo amb sentit comú

un bon coneixement del projecte i del seu entorn, amb el realisme i la bona gestió de les persones: gestionar amb valors com la humilitat, que ajuden les persones a contribuir en l’avenç des d’una posició realista. Però tenir professors que ajudin a començar el curs amb entusiasme és un actiu fenomenal, i n’hi ha.