La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’oposició conservadora assaboreix l’exigu avantatge electoral a Suècia
L’escrutini continua i la premier socialdemòcrata Andersson no es dona per vençuda
Suècia està esperant que sigui dimecres per descobrir quin bloc de partits –el de centreesquerra governant o el d’oposició conservadora– ha guanyat les eleccions legislatives celebrades diumenge, que estan sent tan disputades que ni l’avançat escrutini preliminar no en permet designar un guanyador clar.
Amb una mica més d’un 95% escrutat ahir, els quatre partits de l’espectre conservador –inclosa la ultradreta– sumaven un 49,7% dels vots, un mínim avantatge sobre el bloc quadripartit de la primera ministra socialdemòcrata, Magdalena Andersson, que en té un 49%. L’únic triomfador evident és el partit ultradretà antiimmigració Demòcrates de Suècia (SD), que amb un 20,6% s’ha convertit en la segona força, rere els socialdemòcrates (30,5%).
Segons el mecanisme electoral, el dimecres després del diumenge de les urnes es compten els vots dels suecs a l’estranger i els vots anticipats enviats per correu dins el termini establert, però que no van arribar als districtes electorals durant la jornada de les urnes. La distància entre els dos blocs és d’uns 47.000 vots, segons càlculs de la televisió pública SVT. No és descartable que el recompte s’allargui fins dijous.
Però els politòlegs citats per les agències de premsa recorden que, històricament –tret del 1979–, la bossa de vots de dimecres no ha provocat mai un canvi substancial i, per tant, creuen que és més probable un resultat definitiu favorable a l’oposició de dretes que a l’actual aliança governamental. Tradicionalment, a més, els vots emesos a l’estranger solen ser conservadors.
En aquest compàs d’espera, tant la socialdemòcrata Magdalena Andersson com Ulf Kristersson, el líder del Partit Moderat i el seu rival pel càrrec de primer ministre, es mostren mesurats. Però tots dos han deixat clar que de moment cap no cedeix. “La democràcia sueca ha de continuar el seu curs, tots els vots han de comptar-se i nosaltres n’esperarem el resultat”, va declarar Andersson, per a qui el resultat del seu partit indica que els valors socialdemòcrates continuen sent forts a Suècia. Durant la nit electoral, Kristersson es va declarar “preparat per formar un govern nou i fort”.
El Riksdag (Parlament) té 349 escons. Els actuals percentatges es tradueixen en 175 escons per al bloc conservador – format pel Partit Moderat, democristians, liberals i l’ultradretà SD–, mentre que el bloc d’Andersson –socialdemòcrates, verds, esquerrans i Partit del Centre– en tindria 174. Després de les eleccions del 2018, Suècia va viure un escenari semblant, també amb només un escó de diferència entre blocs, i va caldre esperar una setmana per tenir-ne el resultat. Després hi van haver negociacions per formar govern, que van durar 134 dies, una cosa mai vista en la història sueca. Cal veure què passarà ara
L’SD, a més de ser ara la segona força política, s’ha erigit com a primer partit del bloc conservador en vots perquè ha desbancat el fins ara més votat de l’espectre, el Partit Moderat, que en va tenir un 19,1%. “Això diu molt sobre com n’hem arribat, de lluny, i diu molt del petit partit de què tothom es burlava; avui som el segon partit més gran de Suècia”, va dir el seu líder, Jimmie Åkesson, als seus seguidors entusiasmats, informa l’Afp des d’Estocolm.
Fundat el 1988 per supremacistes neonazis, Demòcrates de Suècia ha anat modulant el seu discurs precisament des que el 2005, Åkesson, que ara té 43 anys, va ser elegit com a líder. El 2010, l’SD va aconseguir en
El color del futur govern de coalició queda pendent, en espera dels resultats definitius de dimecres
trar al Riksdag i als comicis del 2018 va aconseguir un 17,5% de vots, sempre acordonat per la resta de partits. Això en part explica per què els socialdemòcrates han pogut governar durant els últims vuit anys: van construir coalicions alternatives.
Però durant aquesta campanya, i per primera vegada, els partits conservadors han deixat entreveure la seva disposició a saltar-se el cordó sanitari i donar suport a l’SD per tornar al poder. Els analistes afirmen que la ultradreta no formaria part d’un eventual govern, sinó que li donaria suport extern, amb la qual cosa també podria marcar l’agenda. ●