La Vanguardia (Català-1ª edició)
Londres, admires o treballes?
La City torna a la feina i les finances en un entorn de cerimònies i pompa contínues
La City de Londres i els seus homes de profit van reprendre ahir dilluns la “vida normal” en un entorn de contrastos, atesa la seva proximitat amb els llocs on se succeeixen els actes protocol·laris, tot pompa i circumstància.
“Avui és un dilluns normal. A la feina, els dilluns i divendres són dies fluixos”, comenta en Daniel, 31 anys, l’enllustrador titular del Royal Exchange, l’antiga borsa, on dissabte Carles III va assumir la corona (després de fer-ho al palau de Saint James). Allà, en un vestíbul parcel·lat en botigues de grans marques de luxe, té la seva butaca i el seu petit regne en espera d’unes sabates negres amb cordó de John Lobb.
Primer dilluns en 70 anys sense Elisabet II, la City va ser ahir una muntanya russa dels temps. Les finances del segle XXI i l’afecció a una infinitat de tradicions, no necessàriament comprensibles. “Ha estat un dilluns completament normal, tot i que l’atmosfera era molt sòbria. I no hi ha hagut bromes sobre el futbol” (una suspensió bastant controvertida, per cert), descriuen en Paul i en Daniel, dos empleats del sector financer –així prefereixen ser presentats– que són el deu i l’onze en una cua de carrer –ni una sola dona– davant Porteford Butchers, una carnisseria en plena City que s’ha posat al dia: hi triomfen els entrepans de carn, d’aspecte delicat.
Una hora i mitja abans, al proper parlament de Westminster i el seu Big Ben –que no fa les campanades des del 2017, tret d’any nou i el dia dels veterans, per reparacions–, Carles III i la seva esposa entraven en un Rolls Royce negre per rebre les condolences de lords i comuns, mentre desenes de curiosos els esperaven sense aplaudiments –amb les mans als mòbils–, la majoria turistes o empleats del Parlament, vestits de negre. Una dona passejava una pancarta: “Aboliu la monarquia. No és el meu rei”. Quan la multitud es dispersava, un home s’hi va encarar: –Ni és el lloc ni el moment! L’home va perdre les maneres i va clavar una manotada a la pancarta, acció recriminada per un altre tafaner: “La llibertat de manifestació ha fet gran aquest país”. Moment tens. Un matrimoni present, la Jill i en Richard, veïns del barri, septuagenaris, estaven molestos: “Tothom pot manifestar-se, però aquesta senyora havia de ser a més distància. Normalitat? La gent ha d’anar a treballar però l’atmosfera és compungida. Fins al funeral, no crec que puguem dir que Londres ha tornat als seus negocis”.
“Els empleats podran, per torns, anar a presentar els seus respectes al fèretre dijous o divendres, a Westminster, sempre que no requereixi hores”, comenta un executiu al comandament que fa un cafè a l’Starbucks davant de l’edifici Bloomberg. A uns metres, minuts més tard, el lord major de Londres i la seva esposa, endolats i amb un oficial de gala per escorta, entren al seu vehicle estacionat davant de la Mansion House, en plena City. Una parella de turistes dels Estats Units observa l’escena i la grava al mòbil, amb aparent fascinació i delectança perquè tot això els deu semblar història. I de la històrica.
A prop, al Banc d’Anglaterra, fundat el 1694, ha començat el procés d’elaboració dels bitllets i monedes amb l’efígie de Carles III però –tradició obliga– no hi ha presses sinó tràmits sagrats. Caldrà esperar al 2023. ●
A les portes del Parlament, un home dona una manotada al cartell antimonàrquic que porta una activista