Trens i política

L’epidèmia es va carregar el tren nocturn madrid-Lisboa. el vell Lusitania era un tren entranyable. recorria 600 quilòmetres a menys de 60 l’hora, frenava el temps i inspirava poemes. Novel·les com Tren nocturno a Lisboa, de l’escriptor suís Pascal Mercier. Portugal va demanar la represa del servei l’any passat i renfe va respondre que era massa deficitari. Potser és l’únic cas a la Unió europea de dos països veïns sense tren entre les respectives capitals.

si la supressió del Lusitania Expreso pretenia fer pressió per reprendre la línia d’alta velocitat entre madrid i Lisboa, l’estratègia no sembla que hagi fet efecte. els portuguesos tenen altres plans després de la paralització de l’aVe lusità, el 2011, com a conseqüència de l’última crisi. La decisió la va prendre el primer ministre Pedro Passos Coelho (centredreta) després que l’economia de Portugal quedés intervinguda per la troica.

el socialista António Costa ha canviat les prioritats. Primer alta velocitat portuguesa de nord a sud, i després ja parlarem de madrid. Primer connectar bé Lisboa amb Porto; després Porto amb Vigo, per generar una veritable regió transfronterera amb Galícia; després intentar connectar Faro (algarve) amb Huelva i sevilla, i després ja parlarem d’endollar Lisboa a la gran aspiradora madrilenya. Per a una futura connexió amb madrid, el Govern de Lisboa suggereix la ruta per salamanca i medina del Campo, per poder enllaçar també amb el País basc i França. en poques paraules, els portuguesos plantegen una península ibèrica en xarxa davant el potent model radial espanyol, amb prou feines corregit pel corredor mediterrani, que tant va costar incloure al mapa de prioritats europees després de la fèrria oposició de José María Aznar el 2002.

L’aznaritat volia que tot passés per madrid i gairebé ho ha aconseguit. Portugal està molt disposat a cooperar amb espanya; la sintonia entre els dos governs és avui molt elevada, però a Lisboa també defensen els seus interessos. On hi ha trens, hi ha política.

els portuguesos, tot i això, hauran d’estudiar bé la connexió amb França, ja que París ha decidit endarrerir l’enllaç amb la Y ferroviària basca, per donar prioritat a la línia d’alta velocitat entre tolosa de Llen

Lisboa tem el Madrid radial; França obstrueix el corredor mediterrani i la Y basca

guadoc i bordeus. Primer recosir l’est amb l’oest de França, abans d’enllaçar amb irun i injectar energia al cantàbric espanyol. Primer connectar la França atlàntica amb la mediterrània, abans de resoldre el coll d’ampolla entre montpeller i Perpinyà per anar més ràpid a barcelona i deixar passar a bon ritme els trens de mercaderies del corredor mediterrani espanyol. Queda clar: on hi ha trens, hi ha política.

França no preveu tenir totalment acabada la modernització del tram montpeller-Perpinyà fins al 2044. amb un altre calendari es podrien impulsar trajectes regionals entre els dos costats de la frontera, per alliberar de parades intermèdies les connexions amb París. sense el coll d’ampolla francès seria possible imaginar un bon tren nocturn entre Zuric i barcelona. Però França no voldrà potenciar barcelona sense abans haver tancat abans la cremallera entre l’aquitània i Occitània.

trens i política.