Constel·lacions Familiars

Ens vam aplegar allà una dotzena de persones. Al centre, una dona d’un país de l’Est, amb una història familiar dura i complicada. Després de la seva explicació el terapeuta va convidar alguns dels reunits a sortir amb ella, i els va demanar que representessin figures d’aquella història. Els preguntava com se sentien, ells contestaven o callaven, a alguns els movia, a d’altres els encarava a la dona, que veia emergir de manera vívida el seu passat; l’animava a reconciliar-se amb uns i a acceptar o entendre els altres. Al cap d’una estona ella estava plorant, amb llàgrimes d’alleujament; als que assumien papers se’ls veia commocionats; i jo, com a espectador, vaig constatar que havia passat alguna cosa important i emocionant.

Vivim en una societat abocada a les teràpies. La de les Constel·lacions Familiars va ser ideada per Bert Hellinger als anys setanta i a primera vista la seva formulació pot semblar una mica esotèrica. Hellinger havia estat missioner catòlic en territori

La sèrie turca ‘Mi otra yo’ fa servir en la seva trama la teràpia de Bert Hellinger

zulu, on va quedar sorprès per certs ritus ancestrals en què passaven fenòmens de curació difícils d’explicar. De tornada a Europa va penjar els hàbits i va crear aquest sistema amb elements teatrals, de psicoanàlisi i de Gestalt, que aspira a alleujar traumes fent aflorar elements oblidats o ocults de la genealogia familiar, com si fos una manera d’objectivar la gran subjectivitat del nostre univers psicològic. Ha resultat curatiu per a molts, però també polèmic i discutit internacionalment. A Barcelona hi ha professionals i espais consagrats a aquesta teràpia, com el que vaig visitar. El meu interès era extrapsicològic: quan vaig sentir parlar de les Constel·lacions em van semblar molt suggestives des del punt de vista literari, i he de confessar que, canviant tots els detalls, aquella sessió em va inspirar un capítol de novel·la. M’estranyava que no haguessin donat peu a més aproximacions.

Ara que les sèries de televisió turques estan de moda, n’hi ha una a Netflix, Mi otra yo, que les fa servir. A partir de la reunió de tres amigues en un poble de la costa, cada capítol exhuma un trauma familiar, de vegades de dues o tres generacions, i genera una trama bastant original. Si la psicoanàlisi amb el seu immens magnetisme va tenir al segle passat incomptables ressons en la narrativa, el cinema i l’art, el de les Constel·lacions Familiars només està començant. ●