Amabilitat

Conviure bé és gairebé impossible sense l’amabilitat posada en pràctica, quotidianament. en la nostra societat i temps, la densitat de les coses ens escanya: patim els efectes de l’excés d’informació (la dolenta ens fa més mal encara); els aparells electrònics (que ens posseeixen) ens dispersen; som, de vegades, esclaus de la mercantilització del temps (tot ens aboca a l’esgotament per la recerca desmesurada de l’eficiència). ens perd voler fer, de vegades, massa coses. ens quedem reduïts a viure només amb el subjecte, el verb i el predicat: “Jo faig alguna cosa. ella decideix això. ells compren allò”. i ens perdem la capacitat de gaudir dels matisos. Falten adjectius, falta amabilitat. amb els altres i amb nosaltres.

els matisos exigeixen finor, claredat primigènia, ganes de jugar amb la vida i, de pas, celebrar l’adjectiu. Pensar-lo i gaudir-ne. els matisos, els adjectius i l’amabilitat són parents. són fills del que vam aprendre bé i del bon ús del temps que se’ns ha

Els matisos exigeixen finor, ganes de jugar amb la vida i, de pas, celebrar l’adjectiu

donat. ser conscients del temps que tenim, del passat i del que ens queda ens dona intensitat. amb adjectius, amb amabilitat, es gaudeix més. Vaig sentir Gregorio Luri que deia que l’adjectiu és el xivato del substantiu. en aquesta indiscreció hi ha la meravella d’una intenció de definir; el regal d’intentar fer una descripció; la festa de compartir una manera de concebre el món.

L’amabilitat no ocupa espai. Una frase coneguda i crec que anònima deia que “un somriure consumeix menys energia que una bombeta, però dona més llum”. Les coses soft són les que fan la vida més suportable. en realitat, tot sovint descobrim que el més essencial se’ns revela tant o més en el com que no pas en el què. Viure i conviure ens modela i modela. Forja una manera de ser. Crea caràcter.

Josep Pla deia que el més difícil a l’hora d’escriure era trobar l’adjectiu perfecte. Per a ell, descriure el color de les façanes de roma era gairebé impossible i va acabar escrivint que eren alguna cosa així com el color de la salsa d’un pollastre rostit. adjectius i amabilitat van junts perquè és mirar, proposar, fer, qualificar, reviure allò que tenim, davant els nostres ulls, o en la nostra ment. aquest món pot ser tan insofrible com les onades de calor que ens amenacen. L’amabilitat és una alenada d’aire fresc reparador. ●