La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nous fàrmacs de precisió milloren el tractament del càncer colorectal
Els medicaments estan dirigits contra mutacions específiques dels tumors
Tres fàrmacs de medicina de precisió han demostrat ser segurs i eficaços per al tractament de tumors colorectals metastàtics, segons demostren tres estudis internacionals liderats per l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO). Els resultats s’han presentat al congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica, que conclou avui a París.
Es tracta de molècules que es dirigeixen contra mutacions específiques de tres tipus de càncer colorectal. Els treballs, a més, identifiquen quin és el moment òptim per administrar aquests fàrmacs als pacients i en combinació de quin tipus de quimioteràpia. Els resultats, tot i que són preliminars, obren la porta a poder incorporar aquestes teràpies dirigides als malalts que, fins ara, tenen un mal pronòstic.
Els càncers colorectals són el tipus de tumor més freqüent a la població espanyola. Tot i que solen aparèixer en persones més grans de 50 anys, la incidència en persones més joves està augmentant, cosa que ha propiciat noves línies d’investigació, centrades a analitzar el paper que exerceixen els factors ambientals en el desenvolupament d’aquesta malaltia.
Les proves rutinàries de cribratge i detecció precoç de tumors colorectals a partir dels 50 anys han afavorit que se’n diagnostiquin més en fases més precoces, quan les perspectives de supervivència són elevades. Tot i això, quan es detecten en fases més avançades, el pronòstic de la malaltia empitjora.
Des de fa un temps, per tractar els tumors colorectals metastàtics s’opta per estratègies de medicina de precisió: s’obté un perfil genòmic del tumor amb l’objectiu d’identificar quins oncogens estan alterats i contribueixen a la proliferació de les cèl·lules tumorals i a la for
el tipus de tumor més comú a Espanya i la seva incidència està en augment en menors de 50 anys
És mació de metàstasi.
En aquest sentit, el primer dels estudis fets pel VHIO, presentat al congrés de París i publicat a Nature Medicine, se centra en tumors que presenten la mutació BRAF V600E, que afecta entre un 10% i un 12% dels malalts de càncer colorectal. Solen ser tumors amb mal pronòstic, ja que ràpidament desenvolupen resistència als tractaments.
Un estudi del 2019 del VHIO va comprovar que administrar molècules inhibidores de dos oncogens, BRAF i EGFR, aconseguia una supervivència més gran en aquests pacients, en comparació amb la teràpia estàndard de quimioteràpia. Això va propiciar que aquestes dues molècules s’aprovessin i comencessin a administrar-se com a tractament en segona i tercera línia –en fases més avançades de la malaltia– a la majoria de països.
Al nou treball, els investigadors del VHIO hi han avaluat l’administració d’aquests fàrmacs juntament amb la quimioteràpia en primera línia i han conclòs que aquesta estratègia millora la supervivència global dels pacients.
“Els resultats són esperançadors, sobretot si es comparen amb els resultats històrics de quimioteràpia com a primera línia de tractament per a aquests pacients”, afirma Elena Élez, primera autora de l’estudi, que ha liderat la investigació juntament amb Rodrigo Toledo i Josep Tabernero. Ara es durà a terme un assaig clínic de fase III amb un nombre més gran de pacients, informa la investigadora.
Pel que fa al segon estudi presentat al congrés de París, els especialistes en càncer colorectal del VHIO s’han centrat en molècules inhibidores de l’angiogènesi –és a dir, la capacitat que tenen els tumors de generar nous vasos sanguinis per proveir-se d’oxigen i nutrients–. Durant els últims anys s’han administrat fàrmacs que bloquegen aquesta capacitat dels tumors. Un d’aquests fàrmacs és el fruquintinib. A l’estudi, en què han participat prop de 700 pacients amb càncer de còlon metastàtic que no responien al tractament estàndard amb quimioteràpia, els investigadors hi han vist que aquest fàrmac és ben tolerat i augmenta la supervivència dels pacients.
“Possiblement podrà arribar a ser un fàrmac que puguem prescriure als pacients”, considera Élez, que assenyala que “avui dia només comptem amb dos fàrmacs aprovats d’eficàcia limitada”.
Finalment, l’equip del VHIO s’ha centrat en tumors amb mutacions a la proteïna HER2, normalment associada al càncer de mama. El 2011, un estudi va identificar per primera vegada que entre un 4% i un 7% dels tumors colorectals metastàtics també tenien aquesta mutació, cosa que va permetre que es comencessin a fer servir diverses estratègies terapèutiques contra la proteïna HER2. Al nou treball hi “hem administrat com a primera opció de tractament un inhibidor de la tirosina quinasa, que indueix la mort de les cèl·lules canceroses impulsades per HER2, i un anticòs monoclonal que s’acobla a la proteïna HER2 i evita que les cèl·lules tumorals es divideixin i proliferin”, explica Élez.
En un grup de 116 pacients amb tumors colorectals metastàtics, amb sobreexpressió de proteïna HER2 i que eren intolerants a la quimioteràpia i a un anticòs monoclonal hi han vist que, quan es combina la molècula inhibidora i l’anticòs monoclonal, un 38,1% dels pacients responen al tractament almenys durant 12 mesos, davant el 3,3% que responen a la monoteràpia. Amb el tractament combinat, la supervivència global dels pacients supera els dos anys.
“Si s’incorporen abans aquestes teràpies dirigides al tractament dels pacients, segurament tindran més eficàcia”, valora l’oncòloga. ●
Els compostos han estat més eficaços que les teràpies habituals en pacients amb metàstasi