La Vanguardia (Català-1ª edició)
La vida privada de Joan Carles I
La sèrie ‘Salvar al Rey’ relata la feina darrere dels focus per protegir l’emèrit
Quan estiguis a prop, em truques perquè t’obri el garatge”, diu ella. “D’acord”, respon ell, amb la seva veu inconfusible. Durant anys, l’affaire entre el rei Joan Carles i l’actriu Bárbara Rey va ser un secret de domini públic. El que no se sabia és que ella va omplir casa seva de càmeres i micròfons i durant anys va gravar les seves trobades i fins i tot les seves converses per telèfon. “Doncs res, vida meva, dorm, descansa”, diu l’actriu, en una d’aquestes cintes, que ara recull el documental Salvar al Rey (HBO Max), una producció de tres capítols dirigida pel periodista Santi Acosta, en què es relata, de la mà de més de cinquanta testimonis, com els poders de l’Estat van maniobrar des del principi per protegir el rei Joan Carles de les situacions més delicades –embolics de faldilles, però també amistats arriscades o la relació amb els diners–, perquè equivalia a protegir la democràcia.
“El rei gaudia d’una espècie de butlla personal, per part de la societat, de la premsa, de la política i de tothom”, assenyala el periodista Iñaki Gabilondo, sobre la cuirassa protectora formada a l’inici del regnat. “Això és un caramel enverinat, per a ell, una arma de doble tall, perquè es considera immune, impune, i comença a actuar com si fos absolutament inviolable”, constata el periodista Esteban Urreiztieta, segons el qual Joan Carles “va trobar un terreny fèrtil per fer tot el que li va donar la gana”.
La sèrie compta, entre els testimonis, amb exagents dels serveis secrets, que revelen detalls sobre com van resoldre algunes situacions compromeses. El fet més sorprenent, tal com queda en evi
Salvar al Rey dència, és que el Cesid gravés el cap de l’Estat en les seves escoltes aleatòries però no eliminés els documents, o que es permetés que el rei fos gravat per una de les seves amants. A les cintes de Bárbara Rey se’ls escolta parlant desinhibits dels temes del moment, com quan ella li pregunta qui creu que guanyarà les eleccions i ell se sincera, o quan ell li diu, sobre la fuga de Luis Roldán: “Entre tu i jo, la Guàrdia Civil diu que és millor no trobar-lo que trobar-lo mort”.
Les relacions familiars i el paper que van exercir figures imprescindibles en el seu regnat com Manuel Prado y Colón de Carvajal i Sabino Fernández Campo també s’aborden al documental, en què els testimonis, entre els quals hi ha molts periodistes, van traçant el relat que conclou amb l’abdicació de Joan Carles, després de l’escàndol del seu accident en una cacera a Botsuana, i la marxa a Abu Dhabi després que es coneguessin les seves irregularitats financeres.
“Res, saber com estàs i fer-te un petonet de bon dia, muà, un petonet”. La veu del rei emèrit se sent al contestador de qui va ser la seva amant més fidel, la fotoperiodista Queca Campillo –morta el 2015–, que després de dècades de gran complicitat es va sentir decebuda pel rei –a qui va alertar sobre Corinna Larsen–, i va decidir recopilar les cintes del seu contestador i gravar el seu propi testimoni. Campillo, explica la sèrie, era el vincle del rei amb la premsa, si volia que se sabés alguna cosa i, alhora, controlar com es publicaria. Ella el va avisar que uns col·legues tenien fotos seves nu al iot Fortuna. “La Queca tenia cura que tot això quedés al calaix”, diu la seva filla. ●
“Res, saber com estàs i fer-te un petonet de bon dia, muà”, se sent dir al rei, al contestador de la seva amiga