La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona es prepara per a un festí de quartets de corda
Casals, Ébène, Belcea o Jerusalem, a la biennal de L’Auditori
si barcelona volia guanyar punts com a referent de la música clàssica al sud europeu, la biennal de Quartets que els Casals i L’auditori organitzen per a la ciutat a principis de temporada és un must que valdria la pena conrear. Perquè, com apunta benet Casablancas, aquest gènere, el més exigent per als compositors, és “un indicatiu del nivell de qualitat de la societat musical on vivim”.
No serà tasca fàcil convertir barcelona en un eix al voltant del quartet de corda, com ja han fet París o amsterdam. Una biennal de quartets és, com assegura arnau tomàs realp, el violoncel·lista del Quartet Casals, una cosa molt atrevida i específica. Però, després d’una primera edició deslluïda per la pandèmia, la ciutat del modernisme viurà aquesta setmana una autèntica borratxera de quartets de corda, amb el més granat del món: el llegendari belcea, el francès Ébène, l’israelià Jerusalem o el nord-americà Jack... més els mateixos Casals i els Quiroga. i altres formacions més joves, com són els imparables Cosmos, de barcelona, i atena, aris i maurice, que, com el Jack, s’especialitzen en nova creació.
en cinc dies se celebraran vuit concerts, incloent-hi les matinés sobre Papa Haydn, el pare del quartet. els plats forts combinen obres mestres del classicisme i el romanticisme (mozart, beethoven, brahms, schubert o Dvorák) amb d’altres del segle XX i XXi que van des de Kurtág, Xostakóvitx i Korngold fins a Casablancas, la compositora convidada d’aquesta temporada de L’auditori, sofia Gubaidulina, o els encàrrecs que s’han fet per a l’ocasió a Joan arnau Pàmies, Daniel apodaka i Octavi rimbau: tres estrenes absolutes en el marc d’aquesta segona edició de la biennal.
La cita també és el punt fort de la celebració del 25è aniversari dels Casals. els germans arnau i abel tomàs, el viola Jonathan brown i la violinista Vera martínez mehner acaben de gravar L’art de la fuga de bach, i han pensat dedicar a la fuga i el fugato aquesta edició del festival, de manera que totes les obres contenen una referència o homenatge a la forma que bach va portar a l’excel·lència, abans fins i tot que sorgís el quartet.
els Casals tocaran aquest David de michelangelo de la literatura musical –com apunta arnau– en combinació amb un altre timbre, el del clavecí de benjamin alard, que participarà en duos i trios. el concert es repetirà al novembre al Konzerthaus berlin.
altres activitats impliquen entitats de la ciutat com l’ateneu barcelonès, on aquest diumenge hi haurà un acte poeticomusical a partir dels cèlebres Quatre quartets, de t.s. eliot (amb lectures de manuel Forcano i el mateix Jonathan brown), i com la Filmoteca de Catalunya, que projectarà els pròxims mesos Copying Beethoven i The late quartet. D’altra banda, en col·laboració amb l’esmuc i musethica es desplegaran aquests dies concerts en centres cívics de la ciutat. ●
En cinc dies hi haurà vuit concerts, que clausura el Quartet Casals amb ‘L’art de la fuga’ de Bach
José sacristán estava esplèndid, irradiant felicitat i humilitat, en l’homenatge que l’acadèmia del Cinema Català que presideix Judith Colell li va oferir ahir en el marc d’una germandat amb l’acadèmia espanyola per retre homenatge als seus premiats honorífics. si el veterà actor de Chinchón va aprofitar l’ocasió per mantenir una xerrada distesa amb David Verdaguer a l’antiga Fàbrica estrella Damm i més tard presentava a la Filmoteca la seva pel·lícula El muerto y ser feliz (Javier rebollo, 2012), per la qual ha guanyat el seu únic capgròs com a actor protagonista, el director de fotografia tomàs Pladevall, Gaudí d’Honor, feia el mateix via streaming amb el president de l’acadèmia, Fernando méndez-Leite, tal com va recordar l’actriu susi sánchez, vicepresidenta segona de la institució madrilenya.
De prop, ningú diria que sacristán en farà 85 el proper 27 de setembre. D’aspecte jovial, amb la seva inconfusible veu i sense plans de jubilar-se ni del cinema ni del teatre, considera que “seria un miserable si posés cap objecció” al seu moment personal i professional. “La sort m’acompanya, la gent em ve a veure i la salut... de puta mare”, va manifestar als quatre vents. L’intèrpret, que va ser un dels fundadors de l’acadèmia fa 36 anys, representa al teatre romea fins al 2 d’octubre l’obra Señora de rojo sobre fondo gris, a partir de la novel·la de miguel Delibes, i gaudeix del “privilegi” que el públic para atenció a tot el que fa, “la qual cosa comporta una evident i cuidada alegria de viure”.
Durant la conversa amb Ver