L’efecte Lewandowski

d’il·lusió l’afició blaugrana, que tornava a tenir un referent.

El cop de l’adeu de Messi va ser massa fort. Lewandowski no és Leo però marca molts gols com l’argentí i combina perfectament amb els companys i juga a un alt nivell d’intensitat. El Barça del 2003, presidit per Laporta i amb Rosell de vicepresident esportiu, necessitava també un referent després d’anys sense collita de títols. I va arribar Ronaldinho, amb un somriure de fàbrica. El president de la Generalitat en aquella època, Jordi Pujol, va dir a Rosell: “És fonamental portar-lo per apujar la moral dels catalans”.

D’alguna manera, l’efecte Lewandowski és semblant a aquella etapa. El polonès ha tornat la felicitat als aficionats del Barça, que l’últim any només han sentit que malament que anava l’economia blaugrana. Però aquesta temporada s’han gastat 150 milions d’euros en fitxatges gràcies a la venda d’actius i la gent està il·lusionada amb l’equip.

Quan el millor de la plantilla s’entrena al màxim i juga a la màxima intensitat, l’efecte de contagi és immediat. Els jugadors del Barça no necessiten veure el braçal de capità (no estaria malament) al braç de Lewandowski per saber que és el líder. És capaç de resistir físicament l’atropellament d’un defensa per fer una passada de gol a Ansu Fati o d’indicar a Raphinha quines han de ser les pròximes jugades després d’haver-li centrat una assistència d’or.

No és Messi ni Ronaldinho però marca gols, com l’argentí, i alegra la vida, com el brasiler

El Barça del 8-2 es va negar a fer un stage a Portugal abans de jugar els quarts de final a Lisboa contra el Bayern i els futbolistes van actuar sota la síndrome de la rebaixa d’un 12 per cent del sou. Avui és un altre vestidor, però sobretot el que passa és que Lewandowski vesteix l’altra samarreta.