El PP vol incentivar l’estalvi d’energia amb 2.900 milions d’euros

bolista Gerard Piqué, a qui va conèixer durant el Mundial de Sudàfrica del 2010 i amb qui convivia, al domicili barceloní d’ell. A més, ja havien tingut el seu primer fill, nascut a Barcelona el 2013. El segon va néixer, també a la ciutat, el 2015.

Va ser a partir del segon fill en comú i de l’escolarització del primer, que la cantant va decidir fixar la seva residència estable a Espanya, segons la seva defensa. En aquell moment, Gerard Piqué tampoc no semblava tenir clara la seva continuïtat al FC Barcelona, i aquest motiu hauria estat un dels motius pels quals Shakira va decidir posposar la seva decisió d’establir-se a la ciutat, en espera de la destinació del jugador.

Els lletrats, que ahir van ultimar amb Shakira els següents passos del procediment, es remetran en els propers dies al jutjat d’Esplugues de Llobregat que instrueix el cas després que la secció desena de l’Audiència de Barcelona desestimés el recurs d’arxivament de l’encausada. Aquest serà el darrer tràmit processal previ a la tramesa del procediment a l’Audiència Provincial de Barcelona, que serà el tribunal competent per a la celebració del judici.

Per a la causa, la cantant ha format un equip d’advocats de prestigi, liderat per l’exmagistrat del TSJC David Velázquez, i del qual també formen part Pau Molins i el catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pompeu Fabra Ramon Ragués.

En qualsevol cas, el 2018 la cantant va dipositar a Hisenda 17 milions d’euros, fet que els seus lletrats assenyalen com a gest de bona voluntat. Una quantitat que correspondria a la quantitat presumptament defraudada, a més dels interessos. En cas de condemna, aquest gest podria considerar-se un atenuant. I en el pitjor dels casos la cantant no hauria d’ingressar a la presó, ja que cap dels delictes de què se l’acusa supera la pena de dos anys. ●

Abaixar la factura de l’energia als que més estalviïn. Aquesta és la mesura clau del pla energètic que ahir va enviar el Partit Popular a la Moncloa, precedit d’una carta d’Alberto Núñez Feijóo, amb mesures a curt, mitjà i llarg termini.

El pla del PP posa el focus a incentivar l’estalvi energètic amb deduccions en els càrrecs per consum en lloc de les prohibicions que fins ara ha posat en marxa el Govern central. La mesura més immediata és la

Unificar impostos energètics, ampliar la vida de les nuclears i reformar el PVPC, entre les propostes

que planteja una rebaixa d’entre un 5% i un 10% a les famílies i pimes que redueixin el consum de llum entre un 3% i un 7% respecte al rebut del mateix mes de l’any anterior. Si la reducció del consum és d’entre un 7% i un 15%, el descompte seria d’un 10%, i si fos superior la bonificació seria d’un 20%. En el cas del gas, per a un estalvi d’entre un 3% i un 7% es planteja un descompte d’un 10%, que s’amplia a un 20% quan el consumidor redueixi el consum entre un 7% i un 15%, i per als que estalviïn més d’un 15% la bonificació seria d’un 40%. Una mesura que suposaria un estalvi de 2.900 milions per als consumidors que finançaria l’Estat amb la recaptació que obtindria de la resta de les mesures impositives incloses al document, entre les quals hi ha una simplificació impositiva per a l’energia (unificant en un els vuit tributs actuals) i la ja anunciada pel Govern central, reducció de l’IVA energètic d’un 21% a un 5%, que el PP demana que s’estengui durant tota la durada de la crisi.

L’aplicació d’aquesta mesura suposaria un exhaustiu control de les finances públiques, per a la qual cosa el PP proposa la creació d’un organisme de control específic per al sector energètic, “una Airef de l’energia”.

La resta del document va en la línia amb mesures ja proposades per la Unió Europea i fins i tot pel mateix Govern espanyol. El PP carrega contra l’excepció ibèrica del topall al gas, però combrega amb la proposta d’intervenir aquest mercat i també amb limitar els ingressos extres de les energies renovables, malgrat que la mesura ja és vigent a Espanya. Es posiciona a favor d’intervenir en els preus de CO , i defensa l’ampliació de la vida útil de les nuclears. Carrega contra el tribut proposat a Espanya per a les grans elèctriques, mentre defensa la proposta europea de gravar els beneficis extraordinaris i dedicar-los a la reducció de la factura. A més, com el Govern central, proposa reformar el PVPC i accelerar la burocràcia que està encallant el desenvolupament de l’energia renovable, i defensa la posada en marxa del Midcat. ●