El CIS torna a avançar el PSOE davant un PP amb més intenció de vot

Núñez Feijóo registra una caiguda notable en valoració, confiança i preferències

La cuina de les enquestes pot semblar fàcilment un exercici d’alquímia a l’abric dels sofisticats mètodes per al càlcul de probabilitats que exigeix “una situació d’una volatilitat tan elevada”, explica el CIS a la fitxa tècnica del seu baròmetre de setembre. Per això, malgrat que el PP vagi una mica més d’un punt al davant del PSOE en intenció declarada de vot, l’estimació de l’institut públic situa els socialistes set dècimes per davant dels populars. Per ser exactes, el PP obtindria un 28,5% % dels vots i el PSOE, un 29,2%; un escenari més proper a l’empat tècnic.

Ara bé, més enllà de la intenció directa de vot, el sondeig de setembre del CIS registra altres dades que reflecteixen la frenada en l’escalada que protagonitzava el PP des del relleu de Casado per Núñez Feijóo i el posterior triomf popular en les eleccions andaluses del juny. Per començar, la intenció declarada de vot al PP ha caigut gairebé tres punts des del juliol, mentre que la del PSOE s’ha mantingut pràcticament intacta. I al costat d’aquesta dada n’apareixen d’altres, relatives als líders, que reflecteixen una pèrdua de força del candidat popular.

Per exemple, la valoració dels dirigents polítics ara deixa Feijóo (amb un 4,46) només una dècima al davant de Sánchez (4,37). L’aprovat del líder popular a l’abril (5,2) i l’avantatge sostingut de fins a sis dècimes sobre el seu rival s’han esfumat en l’arrencada del nou curs polític. A més, també s’ha frenat l’ascens del candidat del PP com a president preferit. Va arribar a posar-se a poc més d’un punt de Sánchez al juliol (20,8% davant d’un 22,1%), però ara l’actual cap del Govern té un avantatge de més de quatre punts respecte a Feijóo (que ha caigut fins a un 17% de preferències).

Tot i això, és al capítol de la confiança en què la caiguda del líder popular resulta més visible. Feijóo va arrencar l’abril amb uns percentatges de confiança que vorejaven el 40%, davant cel 31% de Sánchez (que, a més, suscitava fins a 11 punts més de desconfiança entre els consultats). Cinc mesos després, la situació comença a canviar. Sánchez (amb un 29,4% de ciutadans que diuen que confien en ell), ara supera Feijóo (el percentatge del qual és d’un 28,4%). I tots dos empaten en la xifra de consultats que no confien en ells: al voltant d’un 68%.

Fins i tot les percepcions sobre la conjuntura econòmica han millorat lleument: gairebé tres punts les positives, mentre que les negatives han caigut sis punts respecte al juliol, en què es va arribar a un 76% dels consultats. I tot això malgrat l’espiral inflacionària, que ha convertit la situació econòmica en la inquietud principal

Molta o bastanta

(35,6)

dels espanyols (amb un 40% d’al·lusions), al davant de l’atur, assenyalat per un 30%.

Ara bé, les expectatives del PSOE continuen atentes a l’apatia del seu electorat, amb un nivell de fidelitat d’un 65% –davant d’un 80% que registren els populars–, i a unes fugues en direcció al PP properes al 8%. El Partit Socialista no sembla haver capitalitzat les nombroses iniciatives que ha protagonitzat el Govern central i els seus dirigents al llarg de l’estiu.

Al seu torn, els populars també es beneficien de la desintegració de Ciutadans (la meitat dels seus votants ara donarien suport al PP) i de les transferències de Vox (gairebé un 18%), que es veurien contrarestades per un lleuger transvasament en direcció contrària. En paral·lel, les pèrdues socialis

L’estimació dona un 29% del vot als socialistes i un 28,5% als populars, i allunya un escenari amb majoria conservadora

tes es veurien compensades, d’alguna manera, per la captació d’un de cada deu votants de Podem i d’alguns partits nacionalistes.

En aquest sentit, el conjunt del mapa electoral que dibuixa el baròmetre del CIS mostra evolucions significatives. Per exemple, malgrat les seves oscil·lacions, Podem resisteix en una quota de vot (12,8%) similar a la que va obtenir el 2019. En canvi, Vox pateix la recuperació del PP i perd sis punts des de finals de primavera, quan vorejava el 17% del sufragi (ara compta només amb un 10,3%). Per la seva banda, les formacions nacionalistes registren un lleuger retrocés (d’un punt en els casos d’Esquerra i Junts), tot i que aquest pronòstic es veu bastant condicionat pel marge d’error més gran de la mostra.

Finalment, la capacitat de convenció de Yolanda Díaz sembla haver-se reduït. Al febrer, la candidata de l’esquerra alternativa era la preferida com a presidenta per un de cada cinc ciutadans. Amb el pas dels mesos, la seva estela ha anat declinant i avui aquell suport s’ha vist reduït a la meitat: només un 9% aposta per ella com a presidenta. ●