La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els anells de Saturn podrien ser les restes d’una lluna que es va desintegrar
La troballa ha estat possible gràcies a dades obtingudes per la sonda Cassini
Els anells de Saturn podrien ser les restes de la desintegració d’un satèl·lit d’aquest planeta fa 150 milions d’anys, la lluna Chrysalis. A més a més, aquesta explosió també pot ser la causa de la inclinació i el moviment vacil·lant de l’eix de Saturn, així com de l’estranya òrbita de la seva lluna Tità.
La hipòtesi, revelada ahir a Science per investigadors del MIT i de les universitats de Califòrnia i Arizona, fa servir dades de la sonda Cassini i desgrana alguns misteris de Saturn que fins ara s’havien atribuït a l’òrbita de Tità, el satèl·lit gegant del planeta.
S’havia provat en investigacions anteriors que l’òrbita de la lluna major de Saturn s’anava obrint i inclinant, cosa que obligava el planeta a inclinar-se també sobre el seu eix i adquirir un moviment rotatori vacil·lant, semblant al d’una baldufa.
També s’havia aproximat que l’òrbita de Neptú hagués influït en el moviment de l’eix de Saturn, però des de la Terra, i amb els mètodes actuals, no es podia demostrar.
Amb les dades de Cassini i un model de l’estructura interna de Saturn, els investigadors han comprovat que el gegant anellat està fora de l’influx o ressonància de l’òrbita de Neptú, però han demostrat que sí que hi va estar fins que l’òrbita d’una de les llunes de Saturn, Chrysalis, es va desestabilitzar: va esclatar i va deixar una empremta de restes que avui són els anells del planeta.
Segons el que s’ha pogut analitzar i aproximar, fa 150 milions d’anys, mentre Tità s’allunyava de Saturn i feia la seva òrbita més gran, un altre satèl·lit d’aquest planeta, més petit, que els investigadors van batejar com a Chrysalis, va esclatar, i les seves restes van anar a parar a l’equador del planeta, on van iniciar la formació dels anells.
“Simulacions anteriors de la formació dels anells a partir d’un cos cometari desintegrat, semblant a la massa que suposem per a Chrysalis, indiquen que proporciona prou massa per produir els anells actuals”, expliquen els autors de la investigació feta pública ahir.
Amb l’explosió de Chrysalis, Saturn va sortir de l’estat de ressonància que s’havia atribuït amb l’òrbita de Neptú, i l’eix, que abans del xoc devia estar inclinat a uns 36 graus respecte a l’òrbita del gegant gasós, es devia tancar fins als gairebé 27 graus d’inclinació que té avui.
Llavors el moviment rotatori del planeta va passar d’assemblar-se al d’una baldufa en els seus últims moments abans de caure a terra a ser semblant al del moment en què una baldufa surt menys de la seva verticalitat.
“L’eliminació d’una hipotètica lluna podria haver provocat que l’oscil·lació de l’eix de gir de Saturn disminuís sobtadament i que aquest planeta s’escapés de la seva ressonància amb Neptú”, comenta en una
Una nova teoria suggereix que aquest també és l’origen de la inclinació del planeta i de la seva òrbita
perspectiva de Science la investigadora de la Universitat de Cornell, Maryame El Moutamid, que no va participar en l’estudi del MIT i de les universitats de Califòrnia i Arizona.
El Moutamid explica que l’edat dels anells de Saturn oscil·la entre centenars i 4.500 milions d’anys, segons la teoria a què es recorre.
Aquestes diferències d’enfocament es deuen a la falta de coneixement, de mètodes per aproximar i de dues hipòtesis molt diferents que avalen que es van formar amb el planeta, o bé que es van formar molt després”, comenta la investigadora.
Els autors de la investigació s’han ficat enmig del debat i han proporcionat un mecanisme plausible per a la història evolutiva dels anells de Saturn, que dona suport a l’argument que són de formació molt més recent respecte al moment en què es va formar el planeta. ●