El veí antipàtic

Sempre hi ha hagut gent que ha caigut en la temptació de sentir-se més llesta o guapa que la resta. I mira amb certa indulgència al seu voltant amb el convenciment que ha nascut amb una superioritat innata. L’actitud de França respecte al seu veí del sud dels Pirineus sembla que encaixa amb aquesta apreciació, ja que pren decisions pensades més en el seu interès particular que en el col·lectiu d’Europa.

Així, ahir vam saber que el Govern francès ha decidit postergar la connexió transfronterera entre Bordeus i Hendaia per prioritzar abans el tram intern entre la capital de la Gironda i Tolosa. Plou sobre mullat. Fa uns dies es coneixien també els plans de l’Elisi de retardar una altra segona connexió transfronterera, concretament la del corredor mediterrani. A Espanya, les obres d’aquest magne projecte van avançant, amb tota classe d’alts i baixos, però la seva importància fonamental rau en la seva connexió amb Europa. Si quan estiguin acabades es crea un coll d’ampolla en territori francès, seria frustrant. Les dues decisions del Govern d’Emmanuel Macron contradiuen l’esperit de la Comissió Europea de fomentar justament el trànsit transfronterer. Però la voluntat política de Brussel·les no és la mateixa que té París, que no té cap pressa perquè els trens de mercaderies espanyols d’ample europeu puguin arribar al centre d’Europa.

A aquesta problemàtica ferroviària s’hi afegeix la negativa del Govern francès a donar suport a la prolongació del gasoducte Midcat. Fa pocs dies Macron va ser molt dur en rebutjar aquest projecte malgrat que la UE el continua mantenint en estudi. “No sé per què hauríem de saltar com cabres del Pirineu sobre aquest gasoducte, per dir que resoldrem el problema del gas”, va afirmar. Potser no calia parafrasejar una antiga broma del general Charles de Gaulle i esperar el dictamen final de la Comissió. A Macron sembla que no li va fer cap gràcia la bona connexió existent entre Pedro Sánchez i el canceller alemany, Olaf Scholz, que van acordar el suport al Midcat. És normal que

França tingui els seus propis interessos, però no cal que elsexposi de manera tan basta i contundent. El nostre veí del pis de dalt s’està fent cada dia més antipàtic.