El control de la multitud va a càrrec de càmeres i agents de paisà infiltrats

que no casen gaire bé”, diu un exdirector de Scotland Yard.

Es tracta de l’operació policial més complexa de la història nacional. La dels Jocs Olímpics de fa deu anys, per exemple, va poder preparar-se amb enorme antelació i assajar totes les vegades que es va voler, mentre que ara que cal atendre de sobte la seguretat de cinc-cents mandataris, amb el president dels Estats Units Joe Biden al capdavant, i la família reial desplaçant-se en carrosses i cotxes descoberts. I amb al voltant de 750.000 persones al carrer, totes elles potencials terroristes i víctimes alhora, que no han de passar per cap màquina detectora de metalls. La seva vigilància quedarà en mans de càmeres de circuit tancat i agents vestits de paisà infiltrats entre la multitud. “És un malson –assenyala un veterà de la Policia Metropolitana–, es miri per on es miri. I no només pel perill d’un atemptat, també de furts, d’estampides, d’incidents de qualsevol tipus”. Els ànims estan a flor de pell i ja hi ha hagut xocs verbals entre tradicionalistes que inclinen el cap al pas dels seguicis fúnebres, i d’altres (la majoria) que no ho són tant i graven les escenes amb els mòbils.

Al principi es va demanar als líders estrangers –ahir van començar a arribar– que es desplacessin al funeral en autobusos habilitats per a l’ocasió. Però Biden va insistir a fer-ho amb la seva limusina blindada sota la protecció de quatre-cents agents del Servei Secret, i el pla es va ensorrar.

Hi ha els qui han comparat la cobertura de la BBC amb la de la televisió de Corea del Nord després de la mort de Kim Ilsung (dies i dies de reportatges dedicats a Elisabet II i Carles III, presentadors vestits de dol...). Però encara que es tracti d’una exageració, dissentir de la correcció política no està ben vist, i a la policia se li ha anat la mà detenint gent simplement perquè proferia frases com ara “aquest no és el meu rei”, en un atac a la llibertat d’expressió.

La reina Elisabet II va morir el dia D. Avui és el dia D més deu, i el funeral serà el dia D més dotze. Un adeu no llarg, sinó interminable. ●