Imposar el seny

Es tracta d’una frase feta i també d’una necessitat que ara mateix tenen tant Pere Aragonès com Jordi Turull a les seves respectives cases. Han de fer que s’imposi el seny. Literalment. Imposar no s’adiu gaire amb el tarannà de cap dels dos, però les relacions entre Junts i ERC continuen inestables dins la gravetat, com sempre, ara amb l’afegitó que la base independentista i l’opinió pública en conjunt donen pistes d’estar-ne fartes com mai. Això passa per l’efecte acumulatiu d’anys de topades i també per la manca de perspectiva de millora.

La sensació de crisi permanent ja dura massa. És obvi, doncs, que acabarà afectant (i en part ja ho ha fet) la percepció d’ambdues marques. Del tripartit poca gent en sap enumerar ni cinc crisis de les moltes que va protagonitzar durant anys. Però aquella fórmula de govern, al cap de poc i de manera força estesa, ja va quedar lligada al concepte de batibull. També, i durant força temps, els partits que en van formar part. I tots en van patir les conseqüències a les urnes.

Ara, els partidaris republicans de tenir Junts fora del Govern, per quedar-s’hi sols, diuen que ERC no té l’obligació de fer cap gest. Hi sumen que Junqueras, Tardà, Rufián i altres històrics amb pes volen el trencament. A Aragonès no li convindria, però tenir segons quins pesos pesants remant a la contra l’estaria condicionant massa.

A Junts els més defensors de Laura Borràs asseguren que s’està posant molt el focus en ella per treure pressió a ERC i al fet que els d’Aragonès no estan complint amb els seus compromisos. Molts juntaires no especialment afins a Borràs també avalen aquesta teoria, però alhora adverteixen que potser a ella ara ja li estaria bé un trencament amb ERC, per si això precipita eleccions. Encara sense judici ni inhabilitació, tindria opcions de repetir de cap de llista.

Al partit s’estén el malestar amb la presidenta i el seu entorn. Cada dia més companys seus els lliguen a la inestabilitat, també interna. Per exemple, els relacionen amb la promoció de diferents candidatures alternatives a dirigir agrupacions locals, sense opcions de victòria, però sí de fer perdre temps i esforços.

És evident que la fragilitat interna és més palpable en el cas de Junts, però un lideratge d’Aragonès encara no prou consolidat també fa possibles moviments a ERC que generen mar de fons.

Inestabilitats en cadena. Per això molts alcaldes s’enfilen per les parets. No saben què fer, si començar la campanya o no, ni saben amb qui hauran d’entendre’s passades les eleccions.

Un conseller juntaire ha arribat a anul·lar aquesta setmana entrevistes concedides abans de vacances. Ha preferit això a mirar de respondre preguntes sobre què volen els seus o ERC ara en la negociació, però també de cara al futur. No se sap. I si resulta que molts d’ells només volen el xoc? Turull i Aragonès hauran d’imposar el seny de manera urgent, per confirmar el seu lideratge i també que ells no estan a favor d’un col·lapse imminent.

La inestabilitat té molts alcaldes enfilant-se per les parets