La Vanguardia (Català-1ª edició)
Escac al Govern: ni tan valents ni tan covards
Junts confia el futur del Govern a un gest d’ERC que els republicans no estan disposats a concedir en els termes requerits públicament. La ‘negociació’ està encallada en el diagnòstic i a ERC estudien “totes les opcions”.
En una taula parada per a vuit persones, es poden estrènyer per dinar-ne deu, però entre les cúpules d’ERC i Junts qui s’arrima no t’estima, sinó tot el contrari. Junts s’ha posat una soga al coll en lligar públicament la seva continuïtat al Govern a un gest de Pere Aragonès. I el president va respondre dimecres al palau de Pedralbes. Els va llançar la cavalleria republicana per sobre. “Així no podem continuar”, va ser l’ultimàtum de Jordi Turull a ERC després de l’auditoria del pacte de govern que va propiciar la investidura d’Aragonès. “Ja n’hi ha prou” d’externalitzar debats interns, “fins aquí” de deslegitimar el president, va semblar que deia Aragonès i la seva troica en el dinar amb Turull, Laura Borràs, Jordi Puigneró, Albert Batet i Josep Rius.
Aragonès no és amic de deadlines. Ni per enterrar la taula de diàleg ni per convocar un referèndum ni de bon tros per proclamar la independència unilateralment en un any, com demana l’ANC. Aquí, fins i tot Junts hi està d’acord. I no tolera que es qüestioni el seu rol institucional. Per si al vicepresident Puigneró se li torna a ocórrer dir que el president no parla en nom del Govern, a ERC hi ha qui ja porta a la butxaca l’article de la llei de la Presidència que fixa les seves atribucions.
Turull ho fia tot a un gest d’ERC que ERC no està disposada a concedir en els termes requerits públicament. Si en un any i mig no hi ha hagut consens entorn d’una direcció estratègica de l’independentisme, “no ho arreglarem en quinze dies”, sostenen els republicans. Les reunions de coordinació de cada dilluns en un restaurant de l’Eixample no passen d’anar “fatal” i la d’aquesta setmana, malgrat la solemnitat de Pedralbes, va anar “igual de fatal”. El menú de retrets augmenta i certifica que no s’han superat les ferides del 2017. De fet, van en augment. Totes les intervencions de Borràs van ser per recordar la seva suspensió: “El que m’heu fet a mi”.
No comparteixen ni transport. Marta Vilalta i Rius van arribar al dinar a Pedralbes amb el temps just procedents de Madrid. Havien representat ERC i Junts en la comitiva política que acompanyava Anna Gabriel en la seva compareixença davant el Tribunal Suprem, però Vilalta va viatjar en AVE, i Rius, en avió...
La negociació està encallada en el diagnòstic i a exposar les contradiccions del competidor. Per preservar la imatge, ERC aplica el mateix cataplasma que en els seus enfrontaments amb el Govern de Pedro Sánchez: “Cal refer la confiança”. I esperar... furgant la ferida: ¿Puigneró pot defensar la DUI el 2023 i plantejar un traspàs de Rodalies en deu anys? ¿ Jaume Giró manté la porta oberta al PSC per aprovar els pressupostos i la direcció de Junts vol sortir del Govern? El conseller d’Economia fa campanya per mantenir l’acord i circula per una autopista paral·lela buscant suports als comptes més enllà de les reunions públiques. Abans de les vacances ja hi va haver dinar amb Salvador Illa i reunió amb Joan Carles Gallego. Intenta un pacte pressupostari a 4 (ERC, Junts, PSC i comuns) que els republicans no volen per tacticisme, i molts a Junts desdenyen en memòria del 155.
Mentrestant, les reticències de Carles Puigdemont a continuar en el Govern tornen a aflorar. L’expresident no volia entrar-hi l’any passat i, una vegada dins, és partidari de sortir-ne com més aviat millor, encara que no ho manifesti mai en públic. Ni abans com a president de la formació ni ara com a militant. Per la seva banda, Borràs ha advocat per la ruptura en mitja dotzena d’ocasions des que presideix Junts, i si la fugida és “perfectament possible”, també ho és mantenir-se, li repliquen a casa. ERC també ha exposat els seus arguments per agitar la discussió.
Dimecres va transmetre a la cúpula postconvergent la seva voluntat de mantenir l’acord –Aragonès manté “intacta” la confiança en els seus consellers–, però no a qualsevol preu. “Preveiem totes les opcions”, afirmen. Fins i tot es van posar sobre la taula fórmules de convivència sense necessitat de “governar junts”. En l’organització de la consulta del 9-N, el 2014, ERC era a l’oposició... També es va recórrer a les enquestes. Els republicans no s’enlairen, malgrat que ostenten la Presidència, però no hi ha ni un sondeig que concedeixi a Junts més de 25 escons. La suma independentista cada vegada és més difícil... Ni tan valents ni tan covards, l’escac al Govern i les seves conseqüències electorals també posa en perill la reiterada majoria independentista a les urnes.
Per als partidaris a Junts de mantenir l’aliança, la llista de beneficis per sortir del Govern és minsa si es mira més enllà del discurs de la confrontació sense manual d’instruccions. El partit continua en construcció, la seva presidenta està suspesa, el secretari general està inhabilitat; els consellers no són diputats, així doncs, no tindrien plataforma pública; i, a set mesos de les eleccions, els alcaldes supervivents de la travessia CDC-PDECat-Junts volen acompanyament institucional. Els altaveus es limitarien al grup parlamentari però sense ser ni tan sols caps de l’oposició. Batet i Rius estan lluny de plantar cara, com Felip Puig en la legislatura del 2006. “El primer grup d’aquest Parlament....”, repetia com un martell piló a l’inici de cada compareixença... Junts és el tercer grup a la Cambra.
Turull ha imposat el silenci en l’executiva de Junts: “Res de tuits”, i declaracions, les justes. L’error no forçat de Puigneró amb l’ANC va tenir la dubtosa virtut de convertir l’oportunitat postconvergent de capitalitzar la manifestació de la Diada en una nova polèmica interna. El pla era buscar la centralitat entre ERC i l’ANC després del cop de porta del president a la manifestació, i va tornar a ser “una oportunitat perduda”, admeten.
Després de la Diada, al Palau de la Generalitat van córrer dilluns a la tarda a convocar les entitats independentistes. Òmnium treballa en la seva proposta per reactivar els espais de treball conjunts de l’independentisme, cosa que també passa per reavaluar el pes de les entitats, i l’ANC desentona. Després de l’“independència o eleccions”, una reunió de cafè va ser suficient per improvisar la demanda d’una declaració unilateral d’independència el segon semestre del 2023. Com?, van preguntar a Dolors Feliu. “No ho sé, ja ho veurem”. Junts no comparteix la idea de l’ANC, però la foto fa més profunda la fractura amb ERC. I continua ampliant-se...
A Pedralbes hi va haver retrets i avisos: la suma independentista a les urnes també està en joc