Blanc nuclear

Bullen les xarxes socials i bullen els mitjans tradicionals en saber-se que el segon equipament del FC Barcelona serà blanc com el del seu etern rival, l’any que ve. A Guti, exfutbolista del Madrid, li va faltar temps en la seva visita a El chiringuito de jugones per fer-ne broma: “El Barcelona cada vegada té més bon gust i el blanc li queda especialment bé a Lewandowski”. O com va dir un altre madridista a Twitter: “El Barça es va assemblant al Madrid, només li falta guanyar alguna Champions de tant en tant”. En qualsevol cas, la polèmica està servida, i com que el planeta es troba saturat de problemes realment greus, no deixa de ser un divertiment debatre sobre el color d’una samarreta. Com va advertir Diego Forlán, guanyador de dues Botes d’Or: “Tothom té problemes i el futbol acaba sent el psicòleg més barat”.

El que era un sacrilegi fins fa poc, ara resulta una originalitat. Encara recordo quan la directiva de Josep Lluís Núñez va instal·lar seients blancs a l’estadi i va haver de retirarlos una setmana després per les protestes dels aficionats, animats per alguns dels directius actuals. Però Laporta no només té carta blanca, sinó que els socis li han donat un xec en blanc. L’entitat havia tocat fons, així que el president se sent moralment

De sacrilegi a acte de fe: la segona samarreta del Barça serà blanca la pròxima temporada

autoritzat a convertir una multinacional en una empresa familiar i a prendre les decisions més arriscades sense haver de donar massa explicacions. És el que té la fe, el mal és quan no apareix la Verge.

El Barça va tenir una segona samarreta blanca als setanta i Johan Cruyff va jugar amb ella en la temporada 1977-1978. Gerard Piqué ha donat un cop de mà a la junta recordant que el blanc forma part de la història del club, però també el FC Barcelona va tenir un president falangista després de la guerra i això no legitima els directius amb aquesta ideologia.

Personalment, em sembla pitjor que l’equip jugui cada vegada menys amb els colors blau i grana, que són identitat i el fan reconeixible arreu del món. El Liverpool és conegut com a the reds, els vermells, a tot el planeta. S’imaginen que capritxosament els fessin vestir de fúcsia o de pistatxo? És el que tenen els britànics: respecten les tradicions. ●