La Vanguardia (Català-1ª edició)
Puértolas encén el Carnegie Hall en el debut del Teatro Real
La soprano, amb desimboltura, va enlluernar amb les sarsueles
Concentració de poder econòmic i polític per a la gran posada de llarg del Teatro Real i de la ciutat de Madrid a Nova York. La mítica sala de concerts Carnegie Hall no només va acollir dijous a la nit la gala de presentació de l’òpera madrilenya a la Gran Poma, sinó també, prèviament, un còctel, un sopar, discursos i escenes poc habituals. Com la reina Sofia parlant llargament amb els alcaldes de Nova York, Eric Adams, i de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, o amb el cardiòleg Valentí Fuster a l’espectacular terrassa del Carnegie, una novena planta envoltada de gratacels de fins a 56 pisos. Una terrassa on van ser també el president d’Iberia, Javier Sánchez-Prieto; la d’El Corte Inglés, Marta Álvarez, i el d’Abanca, Juan Carlos Escotet, així com el confundador d’Idealista Fernando Encinar, David Rockefeller o el milionari hongkonguès Charles Brown.
Els quaranta anys de l’agermanament de Madrid i Nova York i l’aposta per la internacionalització del Teatro Real després de rebre l’any passat l’Opera Award al millor teatre del món van atreure grans noms a la terrassa de Manhattan, però, a més a més, van aconseguir una gran entrada al Carnegie Hall –unes 2.000 persones– en un concert protagonitzat per l’orquestra del Real, que va entusiasmar el públic. Especialment durant la segona part, quan, després de sonar La vida breve, de Manuel de Falla, va aparèixer a l’escenari la soprano Sabina Puértolas i va arrasar amb la desimboltura de les seves interpretacions de sarsuela i amb la seva veu entonant la Canción del ruiseñor, de Doña Francisquita, oMe llaman la primorosa, d’El barbero de Sevilla.
En una vetllada en què el director de l’orquestra va ser Juanjo Mena –que havia mostrat la voluntat d’“oferir a Nova York el millor del nostre repertori, els hits parade que tothom podia valorar”– van sonar temes de Falla i Albéniz que van mostrar la seva riquesa idiosincràtica, però també els llaços amb l’avantguarda de la seva època. Especialment impactants van ser les Noches en los jardines de España, de Falla, amb un Javier Perianes al piano que, més que tocar-lo, semblava que feia màgia, amb les mans descendint sobre les tecles com si tingués a la seva mercè la força de la gravetat. I, per no estalviar prodigis a l’animat tram final del concert, amb el públic entregat després de l’aparició de Puértolas, la gala es va tancar amb un bis, l’Interludio de La boda de Luis Alonso, en què Juanjo Mena va fer uns passos de jota al faristol mentre dirigia batuta en mà. El públic dret i una llarga ovació van acomiadar el desembarcament del Real. ●
Javier Perianes va estar prodigiós tocant Falla i Juanjo Mena va fer passos de jota al faristol