La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ping-pong amb Pablo Isla i Rodrigo Cortés
A Pablo Isla li agraden els cineastes i a Rodrigo Cortés li agraden els empresaris. Però l’empresari és Isla i el cineasta és Cortés. Però per això estan cara a cara en un escenari, davant dues-centes persones que no esperen un combat de boxa, malgrat que tots els cops van al cap: però del públic. La tertúlia es titula Cultura i talent, i és un dels actes centrals d’aquest divendres al Hay Festival de Segòvia, que fins demà celebra les seves jornades principals, amb al voltant de vuitanta actes en què intervenen escriptors, artistes, historiadors, un premi Nobel, un ramat d’ovelles, poetes i –ja ho hem dit– cineastes i empresaris.
Pablo Isla va ser titulat al seu dia (quan presidia el gegant Inditex) el millor CEO del món, i si aquest divendres visitava Segòvia va ser per parlar de lideratge i perquè entre els seus nous reptes hi ha Fonte Films, la productora de pel·lícules que acaba de crear. Tindrà Cortés com a director? El cineasta va tenir la cortesia de no preguntar-ho en públic, però Isla va demostrar el seu perfecte coneixement de la filmografia del director gallec, que el 2010 va tenir gran èxit amb Buried. O sigui que qui sap.
En l’estira-i-arronsa, Isla va defensar que “mai” l’objectiu inicial d’un projecte empresarial ha de ser guanyar diners. “Has d’emprendre coses de què et puguis sentir orgullós, i sense pensar en els diners i sense ser un romàntic has de creure en el que fas i tenir uns elements i escollir bé amb qui uneixes les teves forces. Però el projecte, abans de res, t’ha d’il·lusionar, i a partir d’allà l’èxit empresarial arribarà”.
Va portar l’exemple al terreny de Cortés: “No pots ser irracional o no realista; si fas una pel·lícula de 10 hores o una novel·la de 3.000 pàgines, saps a què t’arrisques”.
–Crec bastant en la puresa de les intencions –va afegir Isla, en un diàleg que va ser hilarant–, encara que sigui sense ingenuïtat. Tinc molta fe en l’ésser humà. Em mires amb incredulitat?
–No, no, suposo que estàs acostumat a interpretar les expressions dels consells d’administració...
–Bé, sí que estic acostumat a cares... d’assentiment...
–I això és bo?
–El que necessites són cares incòmodes –va rematar Isla.
L’empresari, en tot cas, va defensar el gremi, i després va passar al contraatac: potser Isla ja estava treballant com a productor. Va demanar a Cortés quines proporcions de talent, disciplina, treball, estratègia i esforç són necessàries per a l’èxit en la creació artística. Pel director, és una combinació de totes, i més que res que l’esforç es mantingui en el temps. “És necessària la capacitat de resistència i, sense discutir el tauler on jugues, fer-ho amb una mica d’insensatesa”. De gosadia, creativitat, bogeria.
Insensatesa va ser el que van fer
“Tot projecte abans que res t’ha d’il·lusionar, i a partir d’aquí l’èxit arribarà”, diu Pablo Isla
Konstantin Novoselov i Kate Daudy. El primer va ser premi Nobel de Física del 2010, i tots dos són artistes. Ahir van omplir d’ovelles (400) el centre de Segòvia. Els van fer protagonitzar una performance amb què volien il·lustrar la teoria de la reunificació d’Einstein. Portaven escrit “sí” o “no” a la llana (en pintura eco i biodegradable amb la primera pluja), i van demostrar a la ciutadania que es pot viure en pau, belant igual, tant si estàs a favor com si estàs en contra (sí/no) del que sigui.
Novoselov va protagonitzar una altra de les taules de la tarda. Va guanyar el premi més prestigiós de la física pels seus descobriments sobre el grafè, i ahir va dir una de les frases del dia: “Cada vegada sé menys coses”. ●