La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Només tenia quatre anys!”
Bronze olímpic en 470 a Tòquio 2020, Jordi Xammar diu que no recorda el dia que va sortir a descobrir el mar
Però jo prefereixo ser exacte. Després, quan vingui la sort, estaré a punt
‘El vell i la mar’, Ernest Hemingway
Em diu, Jordi Xammar (28):
–Si estic passejant per la ciutat i m'arriba una brisa, puc dir-li d'on ve i què passarà a continuació.
–¿...?
–Puc entendre si la brisa és càlida, o quina visibilitat hi haurà. Puc saber si bufarà més vent o si només es tracta d'una brisa passatgera. És normal: forma part de la meva professió. –Però com ho sap? –Els vents s'estudien. A la vela ho estudiem tot. Vostè sap quantes variables has de tenir en compte quan puges en un vaixell? No hi entra només el físic. Cada decisió que prens ho canvia tot. Hi ha intensitats, direccions, canvis, onades, corrents, rivals, recorreguts, el tipus de dia que farà... Jo he participat en dos
Jocs Olímpics. Rio i Tòquio no tenen res a veure entre si, l'hi asseguro. –En quin sentit?
–Rio 2016 es va disputar al seu hivern. Hi havia vents de gradient, vents que formaven borrasques. I a Tòquio hi havia condicions variables. En el nostre ram, sempre diem que, el dia de la competició, no farà mai el vent que s'havia pronosticat.
–I el va afectar?
–A Tòquio no vam haver d'improvisar, estàvem preparats per a tot.
El seu rendiment l'avala: Xammar va acabar pujant al podi. Va ser bronze en la classe 470, al costat de Nicolás Rodríguez.
–I com va dormir en la vigília de l'última regata, quan es jugava la medalla i ja no es podia permetre errades?
–La pressió era duríssima! Havíem de sortir tercers, amb el quart i el cinquè molt a sobre. I l'última regata puntuava doble! Recordo que m'havia despertat de nit i, quan vaig obrir els ulls, em vaig dir: ‘Vinga, amunt, cap a la Medal Race'. Després vaig mirar el rellotge i vaig adonar-me que era la 1.30 h, i aleshores vaig prendre consciència de la magnitud de la tragèdia. Com tornes a adormir-te en una situació com aquesta?
–I al final...
–Des que tinc ús de raó, sempre havia somiat ser olímpic. Imagini's veure's al podi.
–I des de quan té ús de raó? –Tampoc no ho recordo gaire bé. No recordo el dia en què vaig navegar per primera vegada. Tot el que sé és el que els meus pares m'han explicat.
–I com és que no recorda aquell moment? –Jo només tenia quatre anys! (I té raó: vegem, lector, vostè mateix provi de retrocedir fins als quatre anys i intenti recordar què estava fent llavors. Plorava molt? Menjava bé? Li agradava l'escola? Patinava, pedalava o muntava a cavall? Sabia nedar?)
(...)
–Els meus pares havien estat pilots de motos –m'explica ara Jordi Xammar. –Tots dos?
–Tots dos. El meu pare (Pere) havia estat company d'equip de Sito Pons (preparava les motos del doble campió mundial de 250cc) i la meva mare (Cristina) havia estat una pionera del motociclisme femení.
–I la navegació?
–Quan es va retirar el meu pare va començar a navegar. Li agradava l'esport. –Per què?
–Li semblava complet i desenvolupat intel·lectualment. El meu pare va pensar que podia ser una bona eina formativa. El que no volia és que competís.
–Per què?
–Perquè sap que la vida del competidor és cruel.
–Vostè no li va fer gaire cas... –Teníem un Optimist, un vaixell per a nens, en el CN Garraf. Es diu que l'Optimist és la classe amb més nivell, ja que tots els regatistes hi han de passar, tard o d'hora... Un amic dels meus pares va obrir una escola i em va venir a buscar. ‘El nen gairebé no
“Si passejo per la ciutat i m’arriba una brisa, puc dir-li d’on ve i què passarà després”
sap nedar, però aprendrà a regatejar', deia. Ja l'hi he dit. Jo amb prou feines tenia quatre anys, ni tan sols ho recordo. Suposo que va ser així. I ara visc als vaixells. Un terç de les meves coses són entre la casa dels meus pares a Barcelona i la que tinc amb la meva dona a Granada. Un altre terç, en el 470. I un altre terç, en l'estructura del SailGP.
El SailGP és la seva última aventura: Xammar forma part del Spain SailGP Team.
Embarcacions futuristes solquen els molls com avions flotants, i s'acosten als 100 km/h. El pròxim cap de setmana, la flota recorrerà la badia de Cadis, la sisena parada del curs.
(En total, són onze Grans Premis).