I ara, contra els trans

tat de San Salvador. Una infantesa malviscuda sota continus menyspreus, burles i agressions de companys, veïns i parents; amb cert suport d’alguns familiars, però sense la comprensió de gairebé ningú. “Em feien mal. Patia molt”, admet.

Aquest patiment, tot i que sense arribar a desaparèixer, es va temperar i es va transformar en una cosa diferent el dia de la seva particular rebel·lió contra el món, aquest món, “quan vaig decidir deixar-me anar i dir com em sentia i què pensava”, explica. Llavors va venir l’escàndol: un terrabastall davant el qual no va veure cap altra sortida que emigrar als Estats Units, en aquell moment el punt cardinal de l’esperança. “La meva germana gran vivia a Carolina del Nord i jo tenia clar que aquí als states la gent tenia una ment més oberta, així doncs, gairebé no vaig tenir dubtes”.

Assegura l’Aylén que no pot queixar-se de la duresa de la travessia de més de dues setmanes que va fer per Mèxic, amb rumb a

Texas, quan va decidir fer el pas. “Només vaig passar dos dies terribles quan vaig travessar el desert. No tenia prou menjar, vaig passar molta set i vaig haver de caminar no sé quants quilòmetres sota el sol, entre picades de mosquits. A la nit, una serp molt grossa em va passar per sobre el cos. Recordo el

Els republicans han llançat aquest any més de 160 lleis contra els drets LGTBI, sobretot contra els transgèneres

pes que tenia i com n’era, de freda. Aquella cosa enorme em recorria el cos mentre jo em contenia per no moure’m ni cridar”... Però la resta, aclareix, “va ser un passeig turístic per Mèxic”.

És evident que ara, als 36 anys i amb dues feines de recepcionista de restaurant que li permeten anar tirant, l’Aylén es mostra positiva quan recorda aquell viatge i els alts i baixos vitals que va experimentar els anys següents durant la construcció de la seva nova vida entre Nova York, Asheville (Carolina del Nord) i finalment la capital del país. Aquí va rebre ajuda de tota mena, psicològica i mèdica inclosa, a través d’associacions i consultors de suport a la comunitat LGTBI entre les quals cita el seu compatriota Paty Hernández i Casa Ruby. La ciutat de Washington, tant o més que San Francisco i Nova York, és particularment amistosa amb aquest col·lectiu i les seves causes.

Però ara un temor plana sobre l’Aylén i totes les persones que, a la presumpta terra de la llibertat i les oportunitats per a tothom sense distinció de raça o condició, declaren identitats sexuals i de gènere “diferents” de les que els van ser donades en néixer i créixer. Segons la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), centenars de parlamentaris estatals republicans d’un total de 35 estats del país, 27 de controlats pel partit con