Tres punts amb molts interrogants

Les propostes de Junts per continuar al Govern aprofundeixen les estratègies divergents en el debat sobiranista

La celebració d’una Diada dividida entre els socis de Govern ha actuat com a accelerador de les diferències que fa mesos s’anaven creant en el si de l’Executiu català. S’ha posat damunt la taula no només que es tracen estratègies diferents en un eventual camí cap a la independència, sinó que, de moment, hi ha poc interès a modificar posicions.

En aquest puzle estratègic també hi participen les sensibilitats diferents a Junts respecte a la continuïtat al Govern, que busca espai i orientació. D’aquí prové el requeriment al president Pere Aragonès de complir en el context del debat d’investidura (27 de setembre) amb tres punts que es consideren fonamentals de l’acord d’investidura: la coordinació d’un espai de direcció estratègica de l’independentisme, la negociació amb el Govern espanyol de l’amnistia i l’autodeterminació i un front comú a Madrid.

Els punts ja són coneguts, però ni s’interpreten ni s’enfoquen de la mateixa manera. Hi pot haver altres qüestions de discrepància en la gestió de l’Executiu en matèria socioeconòmica, però l’auditoria feta per Junts li va donar un “aprovat”, i ara no és matèria de desestabilització. El “suspens” va ser per a l’eix nacional.

Espai de direcció estratègica de l’independentisme.

Junts demana la reconstitució d’aquest espai amb la participació de les entitats independentistes per oferir als ciutadans una traçabilitat de l’estratègia per assolir la independència. Aquest Estat Major, que va funcionar durant l’inici de la legislatura –ERC, JxCat, la CUP, Òmnium, l’ANC i el Consell per la República–, incorporaria nous actors, segons s’assenyala. Es tracta de mantenir un fil de contacte amb el “carrer” i oferir als independentistes noves propostes passats cinc anys de buit després del procés. Tampoc no s’escapa de l’anàlisi que no es vol donar al president la batuta de comandament. Aquest Estat Major va deixar de funcionar la primavera del 2022, precisament pels recels que s’acabés articulant entorn del Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont.

Dijous Aragonès expressava amb claredat als Foros de Vanguardia el seu nul entusiasme amb aquesta proposta. “No s’ha de discutir sobre qui mana, sinó sobre què fem. Jo he posat sobre la taula una proposta per forçar l’Estat a negociar, cal centrar-se en el procés de negociació. Aquesta proposta pot ser criticable, indicava, però criticable en comparació a què? Hi ha alguna proposta que es pugui materialitzar?”. ERC ha apostat per l’estratègia d’eixamplar la base de l’independentisme, sense dates i sense presses, i la crisi governamental amb què amenacen els seus socis no la fan fora del camí. Una altra cosa és que s’arbitri alguna fórmula per referir-se a la demanda de JxCat en el debat de política general.

Amnistia i autodeterminació.

Són els punts que demana Junts a la taula de negociació amb el Govern espanyol, sota la premissa que aquesta taula no ha de confondre’s amb una “comissió bilateral de traspassos”. Els republicans, en canvi, han apostat

Jordi Puigneró, Pere Aragonès i Laura Vilagrà al Palau de la Generalitat fort per la negociació amb Pedro Sánchez i consideren que el primer pas per aconseguir aquesta “amnistia i autodeterminació” és desmuntar l’“arquitectura repressiva del PP”. Admeten que és complicat, però aquest trimestre és crucial per saber si s’hi poden plasmar canvis legislatius. La taula negociadora continua sense representació de Junts. I el president insisteix que aquests han de ser consellers.

Front comú a Madrid.

Els tres requeriments de Junts segueixen un mateix fil i es dona rellevància a l’estratègia al Congrés dels Diputats. A JxCat es considera que es pot collar més el Govern de Pedro Sánchez, presentar més exigències, com per exemple el dèficit fiscal. Un front que es demana que actuï a l’eix nacional.

Però l’escenari a Madrid parteix d’una realitat: ERC té 13 escons i Junts, 4. Al marge d’una línia d’actuació emmarcada en un eix més d’esquerres més còmoda per a ERC, a ningú no se li escapa que l’avenç de la taula de diàleg també està vinculada a l’estabilitat del Govern de Sánchez.

Els socis del Govern continuen negociant de cara al debat de política general. El mar de fons es mantindrà, la qüestió és si es desbrossa una solució a curt termini. ●

El paper de republicans i convergents a Madrid continua sense punt de trobada

Junts creu que la ciutadania avalaria un ‘Estat Major’; ERC opta per buscar fruits en la negociació

Marta Pérez / EFE