Una comèdia d’embolics

L’independentisme sembla voler donarli la raó a José María Aznar quan va dir tres mesos abans de l’1-O que, abans que Espanya, es trencaria Catalunya. Hi comença a haver tants enfrontaments i tantes posicions dispars en l’independentisme que ni els analistes polítics no s’atreveixen a predir res. I el més greu és que el Govern necessita estabilitat en moments econòmics i socials tan delicats, però el sector de JxCat més radical es decanta per sortir de l’Executiu català. L’antagonisme entre JxCat i ERC és cada vegada més gran, mentre l’ANC critica les dues formacions per no donar suport a la seva idea de dur a terme una declaració d’independència el primer semestre del 2023.

L’independentisme sembla replicar aquella antiga sèrie televisiva sobre dues famílies disfuncionals,

L’antagonisme entre JxCat i ERC és cada cop més gran, mentre l’ANC els critica tots dos

titulada Enredo, on tot podia passar per esbojarrat que semblés. JxCat, més enllà de tenir al seu nom el terme junts, no resulta un model d’unitat. A més de les diferències entre la presidenta Borràs i el secretari general Turull, el sottogoverno del partit aposta decididament pel pragmatisme i no entén que la direcció amenaci de sortir del Consell Executiu. JxCat vol fer un envit a ERC, en el sentit que els republicans els acceptin recuperar la direcció estratègica del procés, la coordinació de les polítiques al Congrés o la reforma de la taula de diàleg per parlar d’amnistia i autodeterminació.

En aquest context, el partit de Puigdemont s’hi juga el futur, ja que les tres cares visibles del Govern, com són Jaume Giró (Economia), Victòria Alsina (Exteriors) i Josep Maria Argimon (Salut), consideren que és un greu error abandonar l’Executiu quan falten dos anys i mig per concloure la legislatura. I una ruptura d’aquest abast comportaria que Xavier Trias desistís de presentar-se a les pròximes eleccions a l’alcaldia de Barcelona.

I, per si el panorama no fos prou complicat, l’1-O l’ANC de Feliu i el Consell de la República de Puigdemont volen sortir al carrer per marcar territori. Com va acabar Enredo? L’audiència es va cansar de tant d’embolic, mentre els guionistes esgotaven les ocurrències. ●