Clavegueres desbordades

José Manuel Villarejo, excomissari de la Policia Nacional, va comerciar amb informació obtinguda gràcies a la seva posició i es va lucrar així amb no pas menys de vint milions d’euros, motiu pel qual està acusat d’organització criminal, suborn i blanqueig de capitals, ha passat anys en presó preventiva i espera sentència en un judici en què el fiscal va arribar a demanar-li més de cent anys de presó.

En la seva etapa de fosca esplendor, quan trucaven a la seva porta polítics, empresaris, banquers i altres poderosos disposats a resoldre els seus problemes per vies enfangades, Villarejo va acumular enregistraments comprometedors que va convertir en matèria primera i font d’ingressos. Aleshores, era una persona que donava serveis apreciats per molts. Ara, quan els seus tripijocs han aflorat una vegada i una altra, revelant operacions ominoses, Villarejo ha perdut el favor de gairebé tots els que un dia el van buscar. Però les conseqüències de les seves malifetes continuen embrutant l’escena política.

En temps recents s’han succeït denúncies de ciutadans perjudicats per l’anomenada operació Catalunya, amb la qual es va provar de desprestigiar i encausar persones suposadament vinculades a l’independentisme, sovint fabricant proves falses que els van dur a la presó. El cas de Sandro Rosell és paradigmàtic, tant dels abusos de Villarejo i els seus com de la seva inconsistència: Rosell va ser absolt després de dos anys en presó preventiva.

En el marc de l’operació Catalunya apareix amb freqüència creixent el nom d’Alicia Sánchez-Camacho. L’expresidenta del PP català i ara senadora figura en diverses denúncies recents, per exemple, la de la família Sumarroca o la de l’actual conseller d’Economia, Jaume Giró, els noms del quals s’esmentaven en àudios de Sánchez-Camacho i Villarejo, sospesant la conveniència d’investigar-los. No es pot descartar que la difusió d’aquests àudios tingui relació amb el mateix Villarejo, que en donar-los projecció, ja convençut que pagarà pels seus delictes, intenta que en la seva caiguda l’acompanyin els qui abans havien estat clients seus.

L’ensenyament del cas és clar. No s’ha de comerciar mai amb delinqüents ni persones indignes. Primer, perquè és èticament reprovable. I, segon, perquè quan les clavegueres es desborden ningú no està fora de l’abast de les aigües pestilents. El mercenari que un dia dispara contra l’esquerra i l’endemà contra l’independentisme pot acabar fent-ho sobre els qui el van contractar. ●

No s’ha de comerciar amb delinqüents: és èticament reprovable i pot ser contraproduent