Joventut estafada

Em preguntava l’Òscar Moré al Llapis de memòria de la Ser Catalunya si els joves d’ara són més egoistes del que ho érem nosaltres. Vaig respondre que els joves d’ara són com sempre: voluntariosos, despistats, enèrgics, responsables, treballadors, ganduls, imaginatius i molt egoistes perquè fer-se com a persona adulta per primera vegada requereix molt d’esforç i per això ens passem tota la vida corregint els defectes de construcció. Entre els joves d’ara, com entre els adults, hi ha de tot, bo i dolent, amb la diferència que ells tenen al davant molts anys per anar trobant el camí que més els agradi i, en un futur, criticar els més joves. Potser l’única diferència és que aquelles hores que tots hem passat tancats al bany de casa mirant-nos bé al mirall, arreglant-nos els cabells i les celles i el que calgui, ara ho veiem exposat a les xarxes socials i tant d’exhibicionisme alhora empatxa.

Però sí que hi ha una diferència respecte a les generacions precedents. Tenen cada vegada més eines per ser adults ben preparats. S’han multiplicat els estudis, parlen més anglès, estudien fora, fan Erasmus, màsters, beques... Aquesta diferència que ens hauria d’enorgullir, venint d’un país allunyat de l’analfabetisme per ben poques dècades, xoca amb un mur

El mercat laboral, amb les ETT pel mig, no fa justícia a tot l’esforç dels joves

que hem posat al seu creixement. El mercat laboral, d’ençà que es va permetre que naixessin empreses el benefici de les quals és estrictament menjar-se una part important dels sous dels treballadors, no fa justícia a tot aquest esforç. He llegit anuncis que demanen enginyers informàtics becaris “amb dos anys d’experiència” (sic). Una doctora a punt d’iniciar el MIR prefereix fer classes d’anglès en negre que treballar: les ofertes no li compensen l’esforç. I conec companyes que cobren nou euros l’hora per fer una feina que es paga a 24: l’ETT que fa d’intermediària es queda la diferència. Si som el país on els fills marxen més tard de casa, vorejant els 30 anys, i la nostra natalitat es desploma, aquí hi trobaríem les explicacions.

Aquesta és la història del gran robatori a una generació que a vegades tenim la barra de jutjar com vells xarucs. No són egoistes: senzillament no els deixem viure. ●