El menyspreu de Putin per Espanya

Em sento ofès, doblement ofès. Primer, com a persona; segon, com a súbdit de sa majestat el rei Felip VI. Bé, i també, ja que hi som, com a ciutadà del món hispanoparlant. Per què Vladímir Putin em menysprea –ens menysprea– tant? Per què ens discrimina? Com és que ens considera persones de segona categoria, inferiors als habitants dels països anglòfons?

Em refereixo, per descomptat, a la seva llista negra d’indesitjables, gairebé tots provinents dels Estats Units i la Gran Bretanya, entre els quals hi ha diversos periodistes per qui sento una enveja que em rebenta. A la llista hi ha Joseph Biden, Boris Johnson, la flamant primera ministra britànica, Liz Truss, els actors Morgan Freeman i Sean Penn i més de mil figures famoses i no tan famoses de l’anomenada angloesfera. El càstig: Putin els ha prohibit indefinidament l’entrada a Rússia.

Entre els periodistes britànics, 41 fins ara, hi ha els directors de la BBC, The Times, The Telegraph, The Guardian i The Independent i un parell d’antics companys meus. Però d’espanyols i llatinoamericans, cap ni un. No som importants, no som dignes de la seva atenció. Em recorda una frase de la pel·lícula Casablanca. Un personatge li diu al protagonista, interpretat per Humphrey Bogart: “Em menysprees, oi, Rick?”. I en Rick contesta: “Si alguna vegada pensés en tu, probablement”.

El Ministeri d’Afers Exteriors rus ha explicat que les mesures contra els periodistes britànics són la resposta a “la histèria antirussa” i a la “difusió desenfrenada d’informació en una campanya política de Londres” que busca aïllar Rússia”. Entesos. Però quin dolor que em provoca que no m’hi incloguin, a mi que ho he fet gairebé tot per atiar l’esmentada histèria desenfrenada contra Putin! He escrit que és un boig, un carnisser, un acomplexat, un narcisista amoral que busca la glòria com els seus avantpassats, els tsars, en nocions tronades d’expansió imperial. Però ni cas. Ni a mi ni als molts periodistes hispans que deuen haver escrit coses similars.

El que és humiliant per a tots nosaltres és que si jo continués publicant de manera regular en mitjans per als quals vaig treballar en temps menys il·lustres de la meva carrera, com The Times o la BBC, estic força segur que sí que podria gaudir de l’honor de poder dir a tothom que era a la llista negra de Putin, que no se’m permetria entrar en territori rus.

Però oblidem-nos de mi i d’altres integrants de la meva indigna professió. Pensem en personatges potents com el cap de Govern espanyol, Pedro Sánchez, o el líder del principal partit de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo. A diferència del pallasso Johnson, la pallassa Truss i fins i tot el líder gris del Partit Laborista britànic Keir Starmer, ells tampoc no són a la llista de Putin. El Regne Unit és un país cada dia més decrèpit, però allà Putin sí que hi posa la mirada de depredador insegur alhora que desdenya una nació seriosa, honorable integrant de la Unió Europea, com Espanya.

Espero que l’ambaixada russa a Madrid interpreti les meves paraules pel que són, una queixa formal pel tracte descortès a la meva persona. Però, parlant més seriosament, el que li incumbeix ara al

Govern espanyol és fer causa comuna amb la germandat internacional hispana i, com a mínim, amenaçar de retirar els seus ambaixadors de territori rus fins que aquesta injustícia es corregeixi.

Bé. Ja està. Ho he dit. He descarregat la meva indignació i em sento més bé. Ara toca respirar fondo i intentar veure el costat bo d’aquesta desgràcia. Total, no hi ha mal que per bé no vingui. I la reflexió que em ve a la ment és que si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi. Arran d’un vídeo de 53 segons que acabo de veure a YouTube, se m’acut que hauria d’aprofitar la infeliç circumstància de no tenir prohibida l’entrada a Rússia i plantejarme d’anar-me-n’hi a viure.

M’explico. El vídeo, una producció russa transmesa (no cal dir-ho) en anglès, és una mena d’anunci publicitari amb l’objectiu de convèncer els estrangers perquè emigrin a la pàtria de Putin. Amb admirable economia, boniques imatges i una música commovedora, se’ns comunica una llista dels atractius, suposadament únics, que té Rússia. Una veu solemne els detalla: “Cuina deliciosa, dones guapes, gas barat, una rica història, gran literatura, terra fèrtil, electricitat barata, ballet i taxis barats”. Al principi vaig pensar que era un acudit, una paròdia d’un anunci turístic, especialment quan vaig veure que la frase “dones guapes” anava acompanyada d’una imatge d’un parell de nenes rosses, de sis anys, corrent per un prat. “Què? –em vaig preguntar–. Es tracta d’una broma de mal gust sobre la pedofília?”.

Però no. Vaig indagar una mica i resulta que el vídeo va de debò. S’ha emès amb el vistiplau de les autoritats russes.

Ah, i gairebé me n’oblidava: en aquells intensos 53 segons ofereix fins i tot més motius per mudar-se a Rússia. “Valors tradicionals, cristiandat i vodka”, més “una economia capaç de suportar milers de sancions”. Sent aquesta la Rússia de Putin, l’anunci acaba amb una amenaça: “Winter is coming”, ve l’hivern. O sigui, un missatge adreçat als europeus als quals Rússia està tancant l’accés a la llum i el gas. Veniu a Rússia, abans que us moriu tots de fred.

No sé si acceptar l’oferta. Sospito que a l’hivern passaré menys fred a Barcelona sense calefacció que a Moscou amb calefacció, i que la cuina potser és fins i tot més deliciosa aquí. Allò dels taxis barats m’atreu, com el vodka i les dones guapes. Però això dels valors tradicionals em fa pensar que per integrar-me en la societat russa hauré d’aprendre a conviure amb l’homofòbia i, pel que fa a com se suposa que m’hauria de relacionar amb les dones, em recorda aquella vegada que Putin es va congratular del fet que les prostitutes russes eren “indubtablement les millors del món”. Acuseu-me d’un excés de correcció política, però això no em va.

Soc conscient que caldrà decidir ara o mai, perquè Putin està perdent la seva guerra, pot ser que caigui i que la gentil oferta d’asil desaparegui amb ell. Però tot i així, pensant-ho millor, crec que no. Val més que no. No se m’ofengui, Vladímir, però no acceptaré la seva invitació. Gràcies, però no. Niet. No. ●

És una injustícia que a la llista negra de Putin no hi hagi cap espanyol, per què ens discrimina?

Amb l’amenaça que ve l’hivern, un vídeo convida els europeus a emigrar a Rússia per no passar fred

Oriol malet