La Vanguardia (Català-1ª edició)
Què se n’ha fet, d’aquells fanals? La rutina activa
barcelona ha tingut uns fanals propis, artístics, originals. en recordo de molt variats. Alineats i ferms, il·luminaven molts carrers de la nostra ciutat. eren molt dignes! malauradament, com ha passat amb molts altres objectes o mobiliari urbanístic d’èpoques passades, han anat desapareixent. A poc a poc, en silenci, quasi clandestinament, han estat substituïts per d’altres de disseny minimalista, alts i sense cap vocació artística. Simplement, perquè algun responsable de torn de l’Ajuntament ho va decidir.
A més de no entendre el costum en aquest país de desprendre’ns de tot el que és antic, em pregunto: on va a parar tot aquest patrimoni? Per què no s’aprecia, es respecta i es conserva aquest mobiliari, carregat d’història, preuat i bonic? Som desagraïts i no valorem prou el que ens deixa el passat. el tiempo se puede ocupar de muchas maneras, más o menos provechosas, en función del ritmo y del sentido que queramos darle a nuestra existencia. A pesar de que el término rutina se asocia a una repetición de tareas aburridas, no tienen por qué serlo si vivimos cada momento, cada instante, con ilusión y sentimos toda actividad como un acontecimiento. es desde esta perspectiva desde la que se puede convertir en estimulante cualquier circunstancia si hacemos de la rutina una fiesta, como lo pueden ser todas nuestras actividades, sean o no rutinarias.
todo en la vida es una rutina porque el tiempo transcurre, inexorablemente, segundo a segundo. una rutina que puede ser maravillosamente interesante o insoportablemente aburrida, según lo contemplemos.
Enrique Stuyck Romá San Sebastián de los Reyes