Retrat d’un país impactat

Els espanyols perceben cada ve- gada amb més nitidesa com els efectes del canvi climàtic els afecten personalment, i ja no és un tema distant i ubic que gravita sobre la societat de manera genèrica. Cada vegada més hi està havent “una reducció de la distància psicològica” davant la potencial amenaça d’aquest fenomen, en paraules de Pablo Meira, investigador de la Universitat de

Santiago de Compostel·la.

Aquesta és una constatació clau, ja que si el ciutadà assumeix que la crisi climàtica és un amenaça real, tendirà més fàcilment a exigir respostes. Una enquesta de la consultora Ideara ja va concloure que els ciutadans donen suport a mesures i polítiques més actives en aquest camp, mentre que un altre estudi de la Fundació BBVA també va detectar en els espanyols més predisposició perquè s’emprenguin accions de descarbonització incloent-hi l’àmbit de la mobilitat. Tot això ja es basava en un sòlid substrat: nou de cada deu persones a Espanya creuen que el canvi climàtic existeix.

Aquest corrent s’intensifica en l’enquesta d’Ipsos, ja que un 71% d’espanyols creuen que el canvi climàtic ja ha tingut un impacte sever al lloc on viuen (15 punts més que la mitjana mundial). I en una llista de 34 països, Espanya ocupa el segon lloc en el rànquing a escala europea i el cinquè lloc en l’àmbit mundial.

I es percep que el pitjor ha d’arribar. Un 83% dels espanyols afirmen que el canvi climàtic tindrà un gran efecte sobre els llocs on viuran els pròxims 10 anys. I fins i tot són els més convençuts (un 46%, davant un 35% de mitjana mundial) que hi haurà desplaçaments que obligaran a abandonar les llars els pròxims 25 anys, precisament a causa de tots aquests efectes. En això potser hi ha influït la commoció del setge estival a la salut i els seus estralls (42 dies en onades de calor, embassaments a un 34% de capacitat i 253.988 ha forestals han estat pastura de les flames), tot i que falta veure a mitjà termini si això deixarà només una empremta demoscòpica conjuntural.

Mentrestant, hi ha el risc que la guerra cultural inclogui el canvi climàtic com un factor d’identitat política. A les enquestes –diu Meira– s’aprecia que la variable ideològica és la que més discrimina i marca les posicions: com més a l’esquerra, més preocupació per aquest fenomen i més predisposició a actuar; i el contrari passa a la dreta. Que determinats sectors invoquin la ideologia del clima frenaria l’acció col·lectiva per sobreposar-se al temut espant que reflecteixen les enquestes. ●

Hi ha el risc que la guerra cultural inclogui aquest tema com un factor d’identitat política