Qui governarà Barcelona?

Guanyar és l’única opció per a qualsevol llista que intenti desbancar Ada Colau de l’alcaldia de Barcelona. I a primera vista, la tasca sembla senzilla. L’alcaldessa actual presenta pitjors indicadors demoscòpics que l’últim alcalde socialista, Jordi Hereu, poc abans de ser derrotat per Xavier Trias. Per exemple, a la pregunta de si la ciutat ha millorat o empitjorat l’últim any, el pitjor registre d’Hereu es va produir el 2010, quan un 48% considerava que Barcelona havia empitjorat l’últim any (i només un 29% considerava que havia evolucionat a millor). Colau, en canvi, des del 2020 que va obtenint un percentatge del 60% d’opinions negatives (i de menys del 25%, de positives). Les dades són del baròmetre municipal.

Un altre indicador indirecte sobre la percepció ciutadana de la gestió del consistori és el relatiu a les expectatives de futur. “Millorarà o empitjorarà Barcelona?”. Però en aquest cas, els registres no són concloents. La pitjor dada d’Hereu se situava al voltant d’un 57% de ciutadans convençuts que la ciutat milloraria en el futur (per un 29% que es mostraven pessimistes). L’actual alcaldessa s’enfronta a xifres només lleument pitjors: un 54% creu que Barcelona millorarà i un 31% considera que anirà a pitjor.

Per la seva banda, Xavier Trias, alcalde per CiU entre el 2011 i el 2015 i ara potencial candidat de Junts, també va obtenir sempre percentatges per sota del 60% quant a la xifra de ciutadans que veien amb optimisme el futur de Barcelona. Això sí, durant el seu mandat, la taxa dels qui creien que la ciutat empitjoraria va caure del 32% al 16%. Esclar que Colau va reduir aquest percentatge al 14%, però això va ser fa quatre anys.

Ara bé, hi ha dos indicadors que reflecteixen de manera més explícita la percepció que tenen els ciutadans de la gestió municipal i del seu alcalde. En el primer, Hereu va arribar a aconseguir un 45% d’opinions negatives, per un 32% de positives, el juny del 2010. Colau supera lleugerament les opinions crítiques (47%), si bé les valoracions positives voregen el 40%. És a dir, té molts detractors, però també un nombrós nucli dur de partidaris.

En aquest àmbit és on Trias pot jugar les seves millors cartes. Durant el seu mandat, va arribar a aconseguir un 50% d’opinions positives sobre la gestió del consistori, mentre que les percepcions negatives mai no van arribar al 30% de barcelonins. I hi cal afegir la puntuació que ha vingut registrant la figura de l’alcalde. Hereu va arribar a caure fins a una nota del 4,1 el 2010 (un descens d’un punt en tot just un any), la mateixa qualificació que Colau ha aconseguit a l’últim baròmetre municipal.

Trias, en canvi, només va suspendre el 2014 (4,9), però amb un 48% de consultats que el puntuaven per sobre del 5. I al final del seu mandat, el 2015, la seva puntuació es va acostar al 6, amb més d’un 65% de ciutadans que li atorgaven una nota superior a 5. Tanmateix, aquesta qualificacions no van impedir que fos derrotat per Colau i perdés l’alcaldia.

És veritat que el 4,1 que obté l’actual alcaldessa enfosqueix seriosament les seves expectatives electorals. De fet, a diferència de la caiguda sobtada d’Hereu, Colau ha anat rebent suspensos des del desembre del 2019. Tot i això, aquest declivi no sembla afectar la correlació entre detractors i partidaris, que dibuixa una aguda polarització: un 49% suspèn l’alcaldessa (i ho fa directament amb un zero en un de cada cinc casos) però més d’un 45% l’aprova. I aquestes xifres amb prou feines s’han mogut l’últim any.

També és veritat que la inseguretat, ara en termes d’incivisme i deteriorament de l’espai públic, assetja Colau com ja li va passar a Hereu, però no a Trias. En l’etapa d’aquest darrer, aquest problema va quedar eclipsat per la crisi i l’atur. Però els índexs més alts d’inseguretat es van registrar en el primer mandat del socialista Joan Clos i no li van impedir de retenir l’alcaldia el 2003. Les coses, per tant, no són tan senzilles a l’hora de realitzar previsions. I es compliquen encara més si es contemplen les correlacions electorals i la fragmentació del vot al cap i casal.

El 2011, Trias no només va ser el més votat, sinó que feia una inèdita majoria de centredreta amb el PP (23 regidors sobre 41). El 2015, en canvi, el bloc nacionalista va obtenir el seu millor resultat històric (18 regidors, amb Esquerra i la CUP), però sense majoria absoluta que assegurés l’alcaldia a un candidat d’aquest signe. I, a més, el creixement d’ERC i la irrupció de la CUP van privar previsiblement Trias dels 17.000 vots que li van faltar per a la victòria i que li haurien permès retenir l’alcaldia a falta d’una difícilment viable majoria absoluta alternativa.

Per això és tan important arribar primer a la meta en les pròximes municipals. El que va passar el 2019 –quan la força més votada, ERC, no va poder 40

Colau surt amb més mala imatge que Hereu el 2011, però el 2015 Trias va perdre amb millors xifres

30 20 10

Com valoreu la gestió de l’Ajuntament de Barcelona?

% 60 50 40 30 20 2007

Alcaldes

Jordi Hereu 2007

Bona/molt bona

Alcaldes

2009

Jordi Hereu

FONT: 2009 (PSC) (PSC)

Xavier Trias (CiU)

Dolenta/molt dolenta governar perquè Colau va armar una majoria absoluta contrària amb el PSC i els Ciutadans de Manuel Valls– difícilment tornarà a repetir-se. I per ser la primera força, Trias hauria d’intentar capitalitzar el vot antiColau, encara que no estigui gens clar que al capdavant d’una candidatura de Junts pugui captar electors de centre i dreta contraris a la independència.

L’altre gran problema de l’eventual candidat de Junts és la fragmentació del vot nacionalista (fins al punt que gairebé 60.000 electors d’aquest signe es van quedar sense representació fa tres anys). I hi cal afegir l’enverinada disputa amb ERC i amb el seu candidat, Ernest Maragall, que continua obtenint aprovats. A hores d’ara, el sufra

Ada Colau (BComú)

gi municipal d’ERC a Barcelona (més de 160.000 votants) duplica el de Junts. Just a la inversa del que va passar el 2015. En conseqüència, Trias necessita tornar a aquest escenari.

El risc més greu per a l’exalcalde és que el reequilibri del vot entre els dos principals candidats nacionalistes (amb un repartiment resultant que quedés molt per sota dels 140.000 sufragis per a cadascun) els neutralitzi mútuament davant una Ada Colau que podria resistir millor del que s’espera o un candidat socialista capaç d’absorbir una petita fracció de vot dels comuns que portés el seu còmput de paperetes per damunt de 150.000.

Qui governarà Barcelona? La resposta, el 28 de maig. ●