La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE demana transparència en la partició de la publicitat institucional
Brussel·les proposa una directiva per vetllar per la llibertat de premsa
L’alarmant deriva que ha pres els últims anys la pressió i assetjament a periodistes i mitjans de comunicació públics i privats en països com Hongria o Polònia ha portat aquesta setmana la Comissió Europea a presentar una proposta legislativa inèdita, una directiva per vetllar per la llibertat de premsa i el pluralisme. Perquè, com afirma l’oenagé Reporteros Sin Fronteras, la llibertat de premsa a la UE es mou entre dos extrems, entorns on impera com a Dinamarca o Suècia, i d’altres on està seriosament amenaçada, per exemple a Grècia, a més dels casos citats. En realitat, Brussel·les ha detectat situacions de riscos d’ingerència política en els mitjans, no només en els sospitosos habituals, sinó en una vintena de països de la Unió.
“Ja és hora d’actuar. Hem d’establir uns principis clars: cap periodista no ha de ser espiat per la seva feina; cap mitjà de comunicació públic no ha de convertir-se en canal de propaganda”, va resumir la vicepresidenta de Valors i Transparència, Vera Jourová, divendres durant la presentació de la iniciativa, que vol injectar transparència en el repartiment de la publicitat institucional, una eina clàssica de pressió per part del poder als mitjans.
Per garantir un accés en igualtat d’oportunitats a aquesta font d’ingressos, la Comissió planteja que el repartiment s’ha de fer de manera “transparent, objectiva, proporcional i no discriminatòria” per “minimitzar” el risc de l’ús de fons públics amb finalitats partidistes. També proposa d’augmentar la “transparència i objectivitat” dels sistemes de mesurament d’audiències.
La proposta de directiva, que ara ha de ser acordada entre el Consell i l’Eurocambra, vetlla en especial per preservar la pluralitat en els mitjans públics. Estipula, per exemple, que la seva cúpula “ha de ser triada d’una manera transparent i no discriminatòria” i blinda de pressions els seus integrants en preveure que només poden ser cessats anticipadament de manera excepcional per conductes greus o il·legals o incompliment de les seves funcions. Per evitar situacions com les d’Eslovènia, on el Govern ha asfixiat financerament l’agència pública de notícies, la Comissió planteja que tinguin pressupostos plurianuals i suficients per mantenir la independència editorial.
A més, la directiva obligarà a fer pública la propietat dels mitjans, directa i indirecta, perquè el públic estigui informant de qui o quins interessos hi ha darrere. Per vetllar per tots aquests principis, Brussel·les vol crear una altra Junta Europea per a Serveis de Mitjans composta per un representant de les autoritats dels reguladors nacionals i la mateixa Comissió, tot i que en teoria independent d’aquesta, que podrà emetre opinions no vinculants sobre operacions empresarials o canvis legislatius nacionals. ●
“Cap mitjà públic s’ha de convertir en canal de propaganda”, afirma la vicepresidenta Jourová