Salvar la memòria

Salvar el rei va significar salvar la democràcia”, sentencia la periodista Ana Pardo de Vera a la sèrie documental Salvar al rey (HBO Max). És veritat. El rei Joan Carles va trair el seu pare, va trair els franquistes, va impulsar partits polítics i eleccions lliures: naixia la democràcia espanyola, monarquia parlamentària fixada a la Constitució del 1978. Un somni complert de la immensa majoria dels espanyols. Amb un petit peatge: el rei podia trair la seva dona sense conseqüències, incórrer en debilitats de la carn, caure impunement en les temptacions. I el rei Joan Carles va aprofitar per esgotar una vida llicenciosa i lucrativa quan ho sabíem tots (polítics, tribunals, universitats, premsa, societat) nosaltres. Ara és com si aquell home estigués mort, i per això ara es poden explicar les seves conductes folgades. Els que abans callaven, avui xerren. Si l’emèrit rei Joan Carles s’ha vist en la docusèrie, haurà sentit nostàlgia dels dies feliços dies quan va ser el rei del mambo.

Que fabulós Quanta guerra! (TV3, dimecres nit), guiat per Eloi Vila, periodista que ja va assajar la indagació de la memòria oculta o dissipada de la guerra civil a Trinxeres (TV3). Aquell excel·lent programa tenia fil geogràfic (la línia de cara del Segre a l’Ebre). A Quanta guerra! el fil és biogràfic (trepitjant espais en els quals van esdevenir situacions d’aquella biografia): s’escruta quina guerra va patir l’avi d’algun personatge conegut, un avi amb una memòria que va desdibuixar la por imposada per la dictadura, el dolor mut dels parents propers i el temps discorregut. Els nets volen rescatar la memòria de l’avi de qui gairebé no en saben res, com Andreu Buenafuente en aquest primer lliurament: el seu avi Mariano era per a ell tot just una foto repintada, una ombra. Ni sabia on va morir (sense conèixer la seva filla acabada de néixer, la que un dia seria la mare de l’Andreu) ni on en van quedar les restes. Eloi Vila i el seu equip porten Buenafuente a l’enclavament on va morir l’avi i en el qual jeu, en una fossa comuna a l’ermita de Nostra Senyora del Cid, desolat paratge a l’Anglesola del Cid (Terol). Buenafuente assenyala els penyals i l’espígol i parla així al seu avi matern, Mariano: “Et trauré d’aquí”. Un regal de l’Eloi a l’Andreu i també a tots nosaltres, ja que no hi haurà assossec a Espanya fins que totes les famílies recuperin els seus morts. – @amelanovela

EVN