I després de la presó, què?

bertat, tot va costa amunt.

Alguns tenen una parella de policies a la porta de la presó que els condueixen a un centre d’internament d’estrangers (CIE) per repatriar-los. Els que són d’aquí o no tenen una ordre d’expulsió podrien quedar-se a la deriva si no fos per persones com la Irene, la Roser, en Xavier i en Juli, integrants d’un programa de suport i acompanyament promogut per l’entitat cristiana Justícia i Pau.

Tenen entre 68 i 79 anys. Irene Monferrer és biòloga i professora de secundària; Roser Garcia, metgessa anestesista; Xavier Badia va impartir classes de Ciències Socials en un institut, es va dedicar a la política i va tornar a l’ensenyament per retirar-se a l’escola de la presó de Lledoners; Juli de Nadal també és metge. Jubilats? No paren! Tots quatre aplaudeixen Concepción Arenal: “Obriu escoles i es tancaran presons”.

Tenen pudor de parlar d’ells mateixos perquè els protagonistes haurien de ser els nàufrags. Fills i filles d’un déu menor, com l’Issam, l’Antonio, la Pamela, en Marcos, l’Aymar, en Salif, l’Andrés, en Iussuf, en Carlos, la Fadila, en Sergio, l’Ágnes o e Curro, que no poden sortir a la foto (tampoc els seus noms són aquests). Tots tenen moltes característiques en comú: desemparament, falta de confiança, inseguretat personal i una infinitat de dificultats.

Ja no són delinqüents, han saldat el seu deute i es mereixen una oportunitat. Però com podem exigir-los que no reincideixin si la renda d’inserció que els han concedit pot trigar a arribar fins a dos mesos, si no se’ls facilita accés a un habitatge o a una feina, si tenen el DNI caducat o si els deixen anar al carrer amb una ordre d’expulsió a la butxaca, una espasa de Dàmocles que els pot portar a un CIE en qualsevol moment.

Justícia i Pau, que des del 1987 dona un cop de mà a les presons de Barcelona, compta amb més de 60 voluntaris. Una vintena d’ells es dediquen al programa d’acompanyament a la sortida en llibertat definitiva, com la Irene, la Roser, en Xavier i en Juli, que han escrit un llibre sobre les seves experiències, Sortir de la presó: una aventura incerta. A la tasca d’aquesta entitat cal sumar-hi la d’altres amb el mateix objectiu.

Cada mòdul penitenciari té, a més, un equip de tractament amb treballadores socials, educadores, psicòlogues i juristes, que preparen els presos per a la seva nova vida. Una vegada aconseguit el segon grau, els passos són: sortides programades,

Han saldat el deute, però com podem evitar que reincideixin si no tenen feina ni facilitats per accedir a un pis?