La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Nobel envaeix Segòvia amb centenars d’ovelles
Acció artística amb un ramat castellà en una apologia de la igualtat
manitat, que per a què havia de repetir els errors del passat si en podia cometre de nous, i va recordar a més que, després d’August, Europa va trigar 17 segles a recuperar la democràcia. Per això va instar a protegir-la, cuidar-la i fomentarla, perquè pot ser imperfecta, però és única. Aquest debat va oscil·lar entre la salut del sistema i les crisis energètica i climàtica. Krastev, que com a búlgar es va proclamar “optimista” malgrat tot, va estimar que “a la gent li preocupa el final de mes, no el final del món”. I va acabar amb un acudit: “Es troben dues pitonisses i una li diu a l’altra: “Veig el futur i t’anirà bé, i a mi?”.
LES PIZZES, SENSE PERNIL.
Sobre la crisi climàtica, van debatre també el camperol i divulgador Joaquín Araújo i el professor d’Ecologia i Conservació de la Natura a la Universitat Tècnica de Munic, Josef H. Reichholf, que acaba de publicar en castellà La desaparición de las mariposas (editorial Crítica). Des de Munic, Reichholf va explicar que als alemanys els encanta estiuejar a Espanya, però no només pel sol, “també per la varietat de la seva natura, que genera una fita vivencial, és una part essencial, i això està en risc”. “Però no podem quedar-nos esperant que la política o la democràcia liderin els canvis, ha de ser la ciutadania”, va alertar l’expert, que va posar un exemple concret de què pot fer el ciutadà des de casa seva a favor del canvi climàtic: “El pernil en una pizza ha de ser un extra, no l’habitual”. Insistint en aquest sentit, Araújo va subratllar que “una dieta càrnia consumeix 1.500 vegades més energia que una de vegetariana, que a més és més saludable”. També va apuntar que “a Espanya es fan 200 milions de viatges amb ascensor... en baixada”. Una altra idea per al govern Sánchez.
PUTIN A LA CANTONADA.
L’escriptor Antonio Muñoz Molina va ser l’encarregat de presentar ahir a la nit, en un dels últims actes de la jornada, l’historiador britànic Antony Beevor, que acaba de publicar Rusia (editorial Crítica). Muñoz va descriure Beevor com un gran historiador a més d’un gran narrador, fet que contrasta amb la disciplina a Espanya, on l’historiador que escriu bé és un tipus sospitós. Beevor va descriure el moment actual com “una guerra freda entre autocràcia i democràcia”, en un context en què Vladímir Putin té la idea que ha de purificar la corrupció i ideològicament a Occident. I ara, va afegir, “Putin està quedant-se en una perillosa cantonada”. “Vivim temps de por”, va sentenciar el britànic, amb una sala plena a vessar. ●
Una acció del Nobel de Física del 2010, Konstantin Novoselov, i l’artista Kate Daudy va omplir d’ovelles el centre de Segòvia. Volien simbolitzar com els contraris poden conviure (la meitat de les ovelles porten escrit “SÍ” i l’altra meitat “NO”, en pintura eco i biodegradable amb el primer xàfec de pluja), estar junts i caminar a l’uníson. Les ovelles van ser conduïdes a un camp clos amb tanques al costat de l’aqüeducte de Segòvia, per sorpresa dels veïns i els turistes.
“Veiem que la història ens divideix, i amb aquesta acció volem mostrar que és possible superar la divisió i viure partint de valors fonamentals universals”, va dir Novoselov.
“Ens hem allunyat –va afegir– dels valors fonamentals, i només ens centrem en les coses que ens donen arguments i la possibilitat de barallar-nos, i crec que a la vida no s’ha de guanyar o perdre, sinó viure amb dignitat, fent-la interessant per a nosaltres i per als nostres”.
Novoselov va guanyar fa 12 anys el premi més prestigiós de la física per les seves investigacions sobre el grafè, un material amb moltes utilitats, i en aquesta edició del Hay Festival de Segòvia també ha fet una xerrada, en què va explicar com en les seves investigacions actuals mira de trobar materials inerts que actuïn com els vius. Materials que cicatritzin tot sols. Materials que –per exemple– permetin que una esquerda a la pantalla del mòbil, això tan comú i de vegades car, es repari tota sola.
Novoselov és alhora científic i artista. Com s’alimenten les dues facetes? “La ciència estudia el que no coneixem i mira d’empènyer la frontera del coneixement cada vegada més lluny. Amb el temps un deixa de fer-se preguntes difícils, i la fusió entre l’art i la física em permet fer preguntes”. Ara per ara no s’atreveix a aventurar nous descobriments, perquè és molt bo, diu, “fent prediccions sobre el passat”. “Treballo amb grafè, mirant de crear materials vius, en la frontera de la vida i la mort, materials que poden tenir habilitats de sistemes vius, com ara la cicatrització”.
El presentador, Diego del Álcazar, no va poder evitar preguntar-li si creia en Déu: “Com a físic, cada vegada sé menys coses. Jo soc agnòstic, però crec que en algun lloc hi ha alguna forma divina. No sé si és una cara amb barba o és una equació, però crec que hi ha una regla fonamental que regeix el món. Els científics fem trampa, perquè mirem de no contestar la pregunta de per què. Ens quedem en el com, i això és confortable”. ●
Més informació a: www.lavanguardia.com/cultura
“Crec que en algun lloc hi ha alguna forma divina; no sé si és una cara amb barba o una equació”