La Vanguardia (Català-1ª edició)
El relat “despullat” de Joaquín Sabina
Fernando León de Aranoa presenta després de 13 anys de rodatge el documental sobre el cantant, ‘Sintiéndolo mucho’
En realitat va ser idea de Joaquín Sabina. Ja fa més de 20 anys que el cantant i Fernando León de Aranoa es coneixen, que són amics. I en deu fer uns 13 que Sabina va demanar al cineasta que el gravés. “En Joaquín i el poeta Benjamín Prado estaven component els temes de Vinagre y rosas. Escrivien al cotxe. Em va semblar bona idea sumar-me al seu viatge, així doncs, em vaig asseure al seient del darrere amb la càmera i vaig rodar la seva discussió sobre com havia de ser la lletra de Cristales de Bohemia”, recorda León de Aranoa.
El director aleshores no era conscient que s’havia involucrat en una història molt llarga que el duria per llocs llunyans, com la gira de Sabina a Mèxic, i pels racons de l’ànima del cantant. Han estat 13 anys de rodatge esporàdic que han culminat amb Sintiéndolo mucho, un documental que recorre Sabina i que es va estrenar ahir al Velòdrom d’aquest Festival de Sant Sebastià.
Per a León de Aranoa l’experiència ha estat diferent, acostumat a rodar les seves pel·lícules de ficció en què tot està planificat, pujar al carro de Sabina ha suposat una profitosa lliçó d’improvisació: “No hi havia pla, així que va sorgir l’imprevisible, les coses passen sense estar planejades, no hi havia quotidianitat i, a més, era un rodatge discontinu. Gràcies a això, he aconseguit molts tresors que ja tenia ganes d’ensenyar”.
Tresors com l’agafada de José Tomás a la plaça mexicana d’Aguascalientes l’abril del 2010. Sabina, taurí empedreït, “va fer un alto en la seva gira mexicana per anar a veure torejar el seu amic Tomás amb la idea que aquella nit el torero anés al seu concert”. Era com una mena d’intercanvi artístic. Era la primera tarda de toros per a León de Aranoa: “Sabina em diu el suec, perquè no hi entenc gens, de tauromàquia”. Però des d’aquesta ignorància, el director grava la cara nerviosa del mestre abans de saltar a l’arena. Després enfoca la primera faena. Tomás brinda un toro a Sabina, que gaudeix de l’espectacle a la grada. La càmera torna a la sorra i, de sobte, el toro agafa Tomás. León de Aranoa ha guardat durant anys aquestes colpidores imatges, que per fi ara veuen la llum.
Sintiéndolo mucho recorre també la infantesa i l’adolescència de Sabina a la seva Úbeda natal a través d’un homenatge que la ciutat va retre al cantant i que va comptar amb la presència del director i la seva càmera. El documental passeja també pel concert que Sabina va oferir a Madrid el 2020 amb Joan Manuel Serrat, pels nervis previs a la pujada a l’escenari, per la seva recordada caiguda que al final va quedar en un ensurt, pels moments de gresca amb els col·legues de la banda abans de deixar les drogues...
“És un relat despullat, no geogràfic, en què apareixen l’humor i la saviesa de Sabina, en què es percep el seu talent, però també hi surten la seva vulnerabilitat i les seves pors. El personatge no s’amaga, es presenta tal com és, ja que gràcies a aquesta manera tan poc habitual de rodar he tingut la possibilitat de compartir la meva proximitat amb ell”, assenyala el director en una conversa amb La Vanguardia.
León de Aranoa és conscient que aquest treball podria haver estat infinit. Va decidir acabarlo després de la pandèmia amb una llarga conversa amb Sabina a casa del cantant a Madrid.
León de Aranoa ha guardat durant anys les colpidores imatges de l’agafada de José Tomás
“Hi apareixen l’humor i la saviesa de Sabina, s’hi percep el seu talent i també hi surten les seves pors”
Una xerrada que va degotant al llarg del documental i que al director li serveix per apuntalar el personatge Sabina, el cantant de fama internacional i de riure contagiós.
Punt final per a un treball llarg i atípic. León de Aranoa es considera “un privilegiat” per haver pogut rodar aquest documental i “haver assistit a alguns dels moments que es veuen a la pel·lícula”, però ara està “desitjant tornar a la ficció”. ●