I la pista queda petita

“Entrenador, he fet bloquejos tan ràpids que ni els he vist”. Michael Jordan a Bobby Knight durant els Jocs de Los Angeles’84.

Era el 1891 i James Naismith, professor d’educació física i capellà a la Springfield de Massachussets, havia tingut una idea.

Va formar dos bàndols i els va entregar nou jugadors a cadascun. Els va col·locar en una pista de dimensions reduïdes, res a veure amb els camps amplis de futbol o rugbi. Va agafar una pilota, va elevar una única la cistella fins a 3,05 m i li va lliurar un bastó a un àrbitre.

(La funció del bastó no era la de picar l’infractor, sinó la de recuperar la pilota que havia entrat a la cistella, ja que la cistella no era diàfana, sinó un cistell presseguer de fons tancat)

I així va ser: Naismith havia inventat el bàsquet.

(...)

Avui han passat 131 anys, la nostra civilització és una altra i les nostres dimensions antropomètriques també, i tot i això el bàsquet continua ancorat en aquells volums, els de Naismith: el cistell es manté a 3,05m d’altura i les pistes tampoc no creixen. (...)

Com als aquelarres, aquesta és una reunió de savis al teatre Círcol de Badalona.

Aquí hi havia nascut el Cercle Catòlic (1941), després reanomenat Cotonificio i després Licor 43, i dels seus vestidors n’havien sortit Manel Comas, Joaquim Costa, Andrés Jiménez o Aíto García Reneses, potser el més internacional de tots.

Han estat Aíto (75) i la seva Fundació qui ens han convocat en aquest gran saló de color vermellós als sostres del qual giren els ventiladors i a les butaques del qual, en silenci, escolten desenes de savis: aficionats, directius, àrbitres, tècnics, jugadors i jugadores, periodistes...

De què es parla?

Entre altres qüestions, d’hipotètiques modificacions en el reglament del bàsquet.

Per exemple?

La dimensió de les pistes. Ferran Márquez, director de la

Fundació Aíto, diu: –Endavant amb el vídeo.

I a la pantalla de l’escenari se succeeixen les imatges que ens demostren que les pistes estan quedant petites: amb prou feines hi ha espais entre les línies laterals de 3 punts i la línia de banda. Parla Aíto: –Esperant us hi podeu florir. De la mateixa manera que ara es parla d’eixamplar el camp, fa quatre anys es parlava de servir ràpid de banda, sense que la pilota passés per les mans de l’àrbitre, per no avorrir l’espectador. Això va elevar la velocitat del joc i va facilitar els contraatacs, no? Doncs l’eixamplament de la pista s’haurà de fer.

Ettore Messina, exseleccionador italià i extècnic del CSKA Moscou i del Madrid, avui cap de l’Olimpia Milà, diu:

–Estem d’acord que la pista està quedant petita per al basquetbolista d’elit, però no pas per a les dones ni per als juvenils. Tots voldríem una pista més gran. Però l’execució no és tan senzilla. Per començar, les federacions internacionals necessitarien que tots els països unifiquessin la regla. I no sé si el bàsquet asiàtic o l’africà serien capaços d’assumir-ho...

Connectat en línia des de Cleveland, Ricky Rubio s’hi afegeix:

–Crec que no havia vist mai tant consens per canviar les regles. Sens dubte, es crearien més espais i més opcions d’atac, el joc seria més vistós. Però reformar les pistes suposaria la mort per a molts clubs de base, ja que les criatures no ho necessiten.

Laia Palau, base acabada de retirar, medallista olímpica i tricampiona europea, diu:

Experts com Aíto García Reneses, Ettore Messina, Ricky Rubio o Laia Palau plantegen modificacions per elevar el nivell d’espectacle i revisar les dimensions del bàsquet contemporani

–Si parlem d’espais, nosaltres no ens sentim tan incòmodes com ells. De moment, hi cabem. Però anem creixent.

Algú enceta una altra qüestió: –I fixar una línia de 4 punts? –No és mala idea. De fet, la línia de tres punts és diferent segons on es jugui, a la FIBA, l’NBA o la NCAA... El problema és que, en algunes pistes, la línia de quatre

“No havia vist mai tant de consens per canviar les regles; es crearien més espais”, diu Ricky Rubio

punts no hi tindria cabuda. Ara, si l’objectiu és que el bàsquet sigui més espectacular, per què no? – diu Aíto.

–Si hi incorporem els quatre punts, ningú ja no pensarà a sumar de dos en dos –diu Juan Antonio Casanova (àlies JAC).

Durant dècades, JAC havia estat redactor de bàsquet en aquest diari.

I de la matèria en sap molt. ●

Xavier Cervera